Els projectes de la NASA són bastant variats, uns busquen estudiar l'espai mentre que d'altres busquen garantir viatges més segurs. Tal és el cas dels propulsors que injecten alumini a la Lluna.
Aquests propulsors tenen com a funció crear terrenys en els quals futures naus puguin aterrar a la Lluna, disminuint la perillosa pols lunar que és summament perjudicial per a les naus espacials.
La importància d'utilitzar els propulsors que injecten alumini
L'ús d'aquests propulsors que injecten alumini és la solució a un dels problemes que es presenten en el moment d'aterrar a la Lluna o a Mart.
En el moment que comença l'aterratge la pols que hi ha a la superfície comença a aixecar-se i el problema és que aquest és capaç de fer malbé les naus.
Ha estat l'empresa americana Masten Space Systems els qui han inventat un nou sistema amb què busquen remeiar aquest problema. La idea és crear plataformes d'aterratge que siguin sòlides.
Aquest és un projecte summament útil, sobretot ara que la NASA treballa a la missió "Artemisa" amb la qual es busca el poder tornar a trepitjar la Lluna.
Però una de les preocupacions més grans és com la pols Lunar pot afectar la missió, ja que aquest pot generar danys a la nau.
És que en general en aquesta pols Lunar hi ha la presència de trossos petits de pedra i metalls minúsculs a què se'ls coneix com a regolita.
Aquests són capaços de fer malbé els equips científics, el mòdul, les estructures de la nau espacial i fins i tot fer malbé els vestits espacials dels astronautes.
Masten ha indicat que aquest projecte podria tenir un cost d'uns 120 milions de dòlars per aterratge i missió.
Però l'aplicació d'aquest sistema reduiria dràsticament la formació de cràters al moment d'aterrar i, per tant, prevé que els projectils de regolita impactin contra les naus.
L'empresa ha realitzat amb èxit diverses proves, aquestes les han realitzat amb mòduls tan grans com els que s'utilitzessin en el projecte Àrtemis.
Aquests han conclòs que per aconseguir la plataforma sòlida és necessària una injecció de partícules ceràmiques d'alúmina de 0,5 mil·límetres de diàmetre.
La idea és que aquestes poguessin passar pel motor sense arribar a fondre's, però que si tindrien un impacte sobre la superfície a una velocitat d'uns 650 metres per segon.
Encara que el projecte no ha estat utilitzat en l'entorn lunar, l'empresa indica que aquest si pot tenir èxit.