Els satèl·lits, com qualsevol altre artefacte tecnològic, tenen una vida útil limitada i, quan aquesta acaba, es converteixen en residus que cauen a la Terra o queden en òrbita vagant sine die. Les escombraries espacials, després de gairebé tres quarts de segle d'indústria aeroespacial, s'han convertit en un problema i, per solucionar-lo, un grup d'investigadors japonesos planteja una nova proposta: construir satèl·lits de fusta.Per què? Perquè és un material biodegradable.

 

LignoSat

El primer satèl·lit d'aquest tipus ha estat desenvolupat per enginyers de la Universitat de Kyoto i especialistes de l'empresa enfustés nipona Sumitomo Forestry. De moment, el LignoSat, que així s'anomena, només és un primer assaig, però té fins i tot data de posada en òrbita: al setembre arribarà a l'Estació Espacial Internacional (ISS) a bord d'un coet de SpaceX, l'empresa d'Elon Musk, i començarà a orbitar aquesta tardor. El satèl·lit combina les estructures de fusta amb un marc d'alumini. Així, optimitza la seva resistència sense renunciar a la sostenibilitat. L'equip ha confirmat la durabilitat del material, fins i tot en l'entorn de l'espai exterior. Els satèl·lits convencionals solen incloure titani, or o níquel, materials que no es degraden. El LignoSat s'ha fabricat amb fusta de magnolier, una de les més resistents d'existeixen. El satèl·lit no té més finalitzeu que comprovar si un dispositiu fabricat amb fusta és funcional.

Com és

L'artefacte és un petit cub de 10 centímetres d'aresta que pesa poc més de 0,9 quilograms i ha estat fabricat fent servir una tècnica japonesa que no requereix l'ús de cargols ni goma d'enganxar. Està equipat amb panells solars externs i la fusta triada és la de magnòlia, la principal característica de la qual és la resistència i facilitat d'ús. Les proves realitzades amb aquest material van demostrar que la fusta no afectaria de manera negativa la seguretat ni tampoc als equips de precisió i components òptics. Funcionarà? La resposta, aquesta tardor.