Dels recentment clausurats JJOO de París s'ha escrit molt i no sempre bé. Diferents polèmiques vinculades a esportistes concrets o, també, al menjar|dinar que se subministrava als atletes i a les condicions dels allotjaments han enterbolit una competició que, també, ha estat notícia per la contaminació de les aigües del Sena per bacteris. Aquestes, tanmateix, no ha estat l'únic agent patogen que ha estat notícia aquests dies a la capital francesa: els virus (en la seva versió informàtica) també han fet acte de presència. Han estat, en concret, protagonistes de bona part dels més de 140 atacs cibernètics que els Jocs Olímpics han experimentat.
Influència negativa en les competicions
Aquests esdeveniments, detallen les autoritats franceses, no han tingut influència negativa de cap tipus en les competiciones,pero han afectat a entitats governamentals, sistemes de telecomunicacions i instal·lacions de tranporte i esportives. Dels 140 esdeveniments, 119 han estat catalogats com de 'baix impacte' i 22 han implicat accessos indesitjats als sistemes d'informació de l'organisme o l'entitat afectada.
Servidors
Dels 140 esdeveniments, un terç han estat atacs a servidors que, en alguns casos, van implicar saturacions i denegacions de servei. La resta van tenir a veure amb divulgació de dades. Per exemple, durant els Jocs Olímpics, fins a 40 museu francesos han rebut atacs de programari segrestador en els quals es feien servir virus informàtics. Malgrat no tractar-se d'atacs greus, els 140 esdeveniments registrats destaquen pel seu volum, equivalent a deu vegades més que els atacs cibernètics registrats durant els jocs de Tòquio. El crim cibernètic, està clar, no descansa.