Imagines acabar la carrera i començar a treballar a la NASA? Aquest és el camí que ha seguit en Jordi Vila, un català que ja fa cinc anys que treballa per un dels majors organismes espacials del món, la NASA, amb només 28 anys.
La seva curiositat per entendre com funcionen les coses el va portar a estudiar Enginyeria Superior de Telecomunicació a l'ETSETB (Escola Tècnica superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona), a la UPC . Durant la carrera, amb un grup d'amics van arribar a la fase final d'un concurs internacional per desenvolupar una aplicació i al poc temps l'empresa que organitzava el concurs (ATOS) li va oferir treballar a temps parcial a la seva seu de Barcelona. Posteriorment, al 4rt any de carrera va decidir seguir la seva formació a l'escola d'enginyeria aeronàutica a Toulouse (França), a l'ISAE-SUPAERO.
Gràcies a la seva persistència i entusiasme va aconseguir col·laborar en un projecte de la NASA, i ja fa cinc anys que s'hi va quedar. Ara per ara, treballa per millorar un dels projectes del qual s'encarrega, el BETSII, un telescopi en format globus aeroestàtic.
Però en Jordi Vila no només dedica el seu temps a la feina: ha admès que li agrada tocar el piano, fer esport i viatjar; ja té pensat recórrer els 50 estats dels Estats Units abans de complir deu anys de la seva arribada al país, el 2024.
-Sabia a què volia dedicar-se quan era petit?
Volia ser astronauta, però també em fascinen els cavalls i he estat des de sempre molt vinculat a aquest món. M’agrada la música, els esports, el camp i la natura, i de petit durant un temps volia ser pagès. Fins i tot tenia un hort!
-Com va acabar a la NASA?
Vaig començar a buscar projectes a NASA, contactant per correu electrònic amb diversos investigadors del centre i explicant-los com podia colaborar en els seus projectes. Un dels investigadors em va oferir un lloc al seu grup per a realitzar el meu projecte de fi de carrera. Durant els següents quatre anys, vaig treballar en el Balloon Experimental Twin Telescope for Infrared Interferometry (BETTII), el primer telescopi de doble interferòmetre òptic llançat amb un globus estratosfèric, un tipus de telescopi pioner amb el qual podem obtenir molt millor resolució i que marcarà el camí de futurs telescopis espacials.
-Sembla complicat entendre el funcionament de projectes espacials. Per a què serveix el BETTII concretament?
BETTII té com a objectiu estudiar la composició química de les estrelles i estudiar la formació de sistemes estelars fora del sistema solar. Entenent com es formen les estrelles podem després entendre com es poden desenvolupar sistemes planetaris al seu voltant que puguin desenvolupar condicions favorables a la vida.
Una cop acabat el projecte final de carrera, a finals de 2014, em van oferir quedarme i no m’ho vaig pensar. Vaig presentar la meva tesis per Skype i vaig seguir treballant en el projecte. Llavors, la meva funció i responsabilitats dins el projecte es van expandir: vaig començar a treballar en el disseny del sistema de control del telescopi. Al llarg de la durada del projecte, vaig formar i vaig supervisar les pràctiques de diversos estudiants de Màster i Doctorat; la majoria dels quals eren catalans i van aconseguir la plaça gràcies a convenis que he establert entre els programes d'intercanvi de les seves universitats i la NASA.
-Quina és la seva funció actualment?
El principal objectiu d’aquest telescopi és estudiar la formació de discos protoplanetaris, és a dir, regions similars a la Terra que puguin contenir vida a l'espai exterior, és a dir, que tinguin aigua, hidrogen, oxigen... En aquest nou projecte, sóc el responsable del desenvolupament del sistema elèctric del telescopi, coordinant el treball de 30 enginyers elèctrics, mecànics i tèrmics amb la finalitat de garantir el funcionament del telescopi. També gestiono els plans d'acoblament del telescopi amb els sistemes de l’avió, que està a una base de la NASA a California. La integració està prevista per finals de 2020.
Foto: En Jordi Vila treballant amb el telescopi SOFIA
-La NASA té renom molt important arreu del món. Com ha estat l’experiència de treballar per ells?
Per mi, la sensació és de viure en un somni constant, el campus de té 40 edificis on hi treballen més de 10.000 persones. És molt interessant estar en aquesta atmosfera. Per exemple hi ha la sala de control del telescopi Hubble i també de molts satèl·lits, alguns fins i tot orbitant la Lluna!
També hi ha sales d’integració de satèl·lits, o cambres on es simulen les condicions a l’espai exterior (pressió i temperatura) o es simula la vibració i el soroll durant el llançament d'un coet. També és molt enriquidor conèixer la gent del campus, per exemple, al meu passadís hi ha el premi Nobel de Física del 2006, John Mather. També he conegut a molts astronautes al llarg d’aquests 5 anys i mig, incloent Buzz Aldrin, el segon home en trepitjar la Lluna.
-Finalment, el llançament del BETTII, el projecte que monitoritzava, va anar com esperava?
Al 2017, vam llançar el Telescopi des d’una base a Texas i vam operar el telescopi i vam poder completar amb èxit les nostres primeres observacions. Després d'això, vaig analitzar les dades del vol i vaig escriure articles científics, sobre el sistema de control que havia desenvolupat. Ara estem treballant en una nova versió de BETTII, més potent i amb més precisió, tot i que la meva feina a NASA a temps complet és un altre telescopi que volarà en un avió de la NASA.
Foto: El telescopi BETTII, projecte del qual s'encarrega en Jordi Vila
-Quin ambient es respira a una organització tan gran com la NASA?
Hi ha gent amb molta vocació per la ciència, de la qual pots aprendre constantment. És un ambient molt enriquidor on hi ha l'oportunitat de treballar en projectes que abasteixen tots els camps de l’enginyeria més puntera. Em costarà prendre la decisió de sortir algun dia d’aquí.
-Li agrada el que fa? O preferiria especialitzar-se en alguna altra cosa?
M’apassiona allò que faig, però tinc clar que vull seguir explorant! Al cap i a la fi, des dels 23 anys que estic aquí i no tinc experiències fora del departament d’Astrofísica de la NASA. A llarg termini m’agradaria crear la meva pròpia empresa tecnològica internacional i promoure el desenvolupament social a través de l'educació i de la tecnologia.
-Tornar a casa, canviar d'aires, quedar-se… Què té previst fer en un futur? A curt i llarg termini.
En quant a tornar... Els Estats Units és un país amb un entorn d'emprenedoria i finançament molt favorables per a desenvolupar una start-up. A més, l'estructura política i legal en certs estats dels Estats Units faciliten el tediós procés burocràtic de crear una empresa. Per aquests motius, considero que potser seria més fàcil establir primer una empresa als Estats Units, adquirir el coneixement i una base de clients sòlida per després poder expandir o traslladar aquesta empresa aprop de casa, amb garanties.
Havent estudiat a Espanya i França, i treballat amb molts estudiants als Estats Units, continuo pensant que la formació tècnica als centres universitaris catalans és de les millors.
-Té altres passions? Hobbies?
Un dels meus passatemps preferits és pensar solucions per a problemes que observo al meu dia a dia i després, desenvolupar algunes d'aquestes idees i convertir-les en prototips i projectes. Aquest procés em permet, a més, formar-me en noves àrees de coneixement. Als últims 5 anys he emprat part del meu temps lliure a desenvolupar alguns d'aquests projectes. Actualment estic treballant en el disseny d'un petit sensor intel·ligent autònom per a detectar la contaminació de les ciutats en temps real. Ja he realitzat els primers tests, i en uns mesos espero poder desplegar els sensors en un entorn exterior amb trànsit de vehicles controlat, com per exemple el campus on treballo.
En el meu temps lliure m'agrada socialitzar, col·laboro amb diferents entitats relacionades amb la ciència i la inclusió; des de principis de 2018 sóc membre de la Hispanic Advisory Committee for Employees (HACE), una associació d'Hispà-Americans de la NASA. Com a membre d'aquesta organització he donat xerrades divulgatives a escoles, fires i congressos, intentant despertar l'interès per la ciència entre els més joves.
-Ha guanyat una medalla de la NASA per la seva trajectòria a l’agència. Com ha estat?
Fa pocs mesos em van informar que empleats del centre m’havien nominat a la Early Career Public Achievement Medal, que és una medalla que la NASA dona un cop l’any als treballadors que porten menys de 10 anys a la agència i que han contribuït substancialment a la seva disciplina de treball. Fa dues setmanes em van notificar des de les oficines centrals de la NASA que me l´havien atorgat.
Aquest any només han concedit 3 medalles d’aquesta categoria entre els 80.000 empleats de l’agència. Hi haurà una cerimònia formal el 5 de setembre on el director general de NASA farà l’entrega de medalles al campus de NASA Goddard. Tinc previst convidar la meva mare i la meva àvia, de 89 anys, des de Barcelona, perquè hi puguin assistir.
Per saber més d'en Jordi Vila, pots veure la seva presentació.