Alemanya ha desconnectat aquest mes d'abril de la xarxa totes els seus nuclears, just com pretén el nostre Govern fer aquí el 2035, però la població teutona no està d'acord amb la decisió. Fins a un 59% considera que abandonar per sempre l'energia nuclear amb la desconnexió de les tres instal·lacions d'aquest tipus que quedaven al país centreeuropeu és un error.

Central nuclear Brokdorf en l'estat aleman de Schleswig Holstein 1536x939
 

Enquesta

Les dades són procedents del baròmetre que Infratest dimap ha realitzat entre la població alemanya coincidint amb els tancaments i per a la cadena pública de televisió ARD. Segons l'enquesta, un 34% de les persones consultades considera adequada la decisió d'abandonar l'energia de l'àtom. Una altra dada rellevant té a veure amb la franja d'edat que majoritàriament està a favor dels tancaments: és la que té entre 18 i 34 i, en ella, un 50% els dona suport i un 39% està en contra. Un 11%, no opina. La població amb entre 35 i 49 anys està, al contrari, majoritàriament a favor de la continuïtat de les nuclears, ja que un 67% rebutja els tancaments i un 27% els dona suport.

I els majors de 50?

Els majors de 50 anys, que van viure en la seva joventut el màxim apogeu del moviment antinuclear alemany –un dels més potents del seu tipus al món- estan també majoritàriament en contra del tancament de les nuclears: un 63% dels enquestats amb entre 50 i 64 anys no els veu bé i un 64% de les persones consultades amb més de 65 anys tampoc està d'acord. Per afinitats polítiques, només la majoria dels votants de Die Grünen (en un 82%) i el SPD (socialdemòcrates, en un 56%) estan a favor. Els votants de la conservadora CDU estan en contra dels tancaments en un 83%. El 65% dels votants del partit liberal FDP també rebutgen l'abandonament de l'energia nuclear. Té sentit jutjar decisions que afecten el futur (i a la butxaca) de tots des d'òptiques partidistes? A Espanya, lamentablement, sembla que fem el mateix i que ningú no aborda la qüestió energètica des d'una perspectiva pragmàtica i no ideològica com, per exemple, van fer fa bé poc Felipe González i José María Aznar. És el pragmatisme una mica consubstancial a l'edat?