La meva àvia, com gairebé totes les àvies de per aquí en això, cantava sempre que el veia una cançó que segur que et sona: cuando llueve y hace sol, sale el arco del señor y cuando llueve y hace frío sale el arco del judío encara que, el cert, és que ningú no tenia gaire clar –ni ella, segurament- que era això de l'arc del jueu, encara que sospito que es tractava del que anomenen els astrònoms halo lunar, i que vindria a ser alguna cosa tal que un anell blanc al voltant de la lluna o el sol que es forma quan hi ha núvols lleugers amb partícules de gel en suspensió. Ella, que sabia només el que havia de saber, record que em va dir una vegada que tan intrigant i hebraic arc era alguna cosa així "com una franja grisa que surt quan fa molt fred i cauen gotes", així que això havia de ser. El que no sabia ella (ni jo) és que l'arc de Sant Martí, en realitat, no és un semicercle: és un cercle complet però nosaltres no podem veure-ho. Aquests dies, el meteoròleg Mario Picazo, ho ensenyava amb una superba foto a Linkedin.
I per què són circulars?
La foto que publica Mario supera, sens dubte, el vídeo que fa uns anys van fer cèlebre uns obrers de la construcció de Sant Petersburgo (o Leningrad, allà cada un) i que es va prendre des de la planta 87 d'un gratacel en obres. Van poder veure l'arc sencer (i fotografiar-lo) perquè es trobaven prou lluny del terra com perquè hi hagués gotes d'aigua en l'atmosfera situada per sota del seu horitzó observable. I és que el centre de l'arc de Sant Martí es troba sempre en posició oposada a la del sol al cel. Just per això, veiem arcs iris més grans a trenc d'alba o cap al tard, que són els moments en què el sol s'apropa al nostre horitzó. També els avions són un bon lloc per veure arcs de Sant Martí de cercle complet.
A 9.000 metres
La foto que compartia Picazo aquest 1 de març l'havia pres, precisament, un pilot que es diu Loyd J. Ferraro i és nord-americà. Es va prendre a 30.000 peus d'altura i, com es pot comprovar, no hi ha ningú amb cap olla de monedes enlloc, però això ja ho sabien totes les àvies per molts contes que ens expliquessi. La meva, segur que es diverteix encantada ara, allà on sigui, veient els arcs de Sant Martí sencers sempre.