Espanya i Portugal mai no han estat potències energètiques: ni quan enviava el carbó, ni quan el petroli es va convertir en Rei, la Península Ibèrica no ha pogut deixar d'importar energia aliena. En les nuclears mai no s'ha confiat com si s'ha fet, per exemple a França però, ara, sembla que hi ha una oportunitat que té a veure amb les renovables i l'hidrogen verd. Hi ha, com a mínim, cinc factors que permeten que la vella Iberia pugui, per fi, convertir-se en una potència exportadora d'energia. Aquí les detallem.
Renovables, agricultura i una bona xarxa
Actualment, Portugal compta amb una producció d'energia renovable equivalent a 16 GW i Espanya, amb uns 64. Entre els dos països, disposem d'uns 36 GW de potència eòlica, 24 d'hidroelèctrica i uns 16 GW de fotovoltaica. També es disposa de centrals tèrmiques de biomassa que produeixen uns 2,5 GW, però l'aprofitament de l'energia geotèrmica i mareomotriu és mínim. En l'horitzó immediat, es dibuixa un desafiament: el d'aprofitar les potencialitats eòliques de les aigües territorials d'ambdós països. Queda camí per recórrer, però aquests 80 GW de renovables poden perfectament multiplicar-se en els propers anys i, si volem produir hidrogen, verd, és imprescindible fer-ho. Espanya i Portugal disposen, a més, de sengles potents sectors agroramaders capaços de produir biometà, encara que actualment l'aprofitament d'aquest potencial és mínim. Finalment, la xarxa elèctrica que serveix a la Península és moderna, flexible i capil·lar, per la qual cosa, si som capaços de produir més energia, podem transportar-la sense problemes.
Demanda interna, bones infraestructures portuàries i xarxes de gasoductes
L demanda interna que ofereixen sengles països industrialment madurs com són Espanya i Portugal justifica ja per si mateix la construcció de plantes productores d'hidrogen verd. Disposem, a més, de capital humà i un bon entramat professional al sector de les renovables i d'una extensa xarxa de gasoductes que, com la nostra xarxa elèctrica, ens uneixen amb Europa. Tots dos països, a més, disposem de ports moderns i ben connectats com els de València, Barcelona, Algesires, Bilbao, Las Palmas, Viana do Castelo, Lisboa i Portimao. En contra, tenim la proverbial desconfiança que qualsevol projecte de desenvolupament industrial desperta en sectors amb capacitat de bloqueig com l'ecologisme radical, però això se soluciona amb canvis de majories polítiques. Per últim, i no menys important, és crucial recuperar la posició d'avantguarda que, en el seu moment, vam tenir en relació amb els sistemes de captura de CO2, que permetrien que moltes fonts d'energia avui inexplotades poguessin considerar-se acceptables al nou marc productiu. L'oportunitat és allà. Sabrem aprofitar-la?