Van estar a punt de desaparèixer als vuitanta, però, tot i que encara estan en cert perill, les poblacions autòctones d'os bru de la serralada Cantàbrica s'han recuperat molt sense haver hagut d'introduir exemplars forans com s'ha fet al Pirineu. Avui, els ossos que viuen a Galícia, Lleó, Cantàbria, Astúries i Palència són uns 370.
La majoria, a Galícia, Astúries i Lleó
Dels 370, uns 250 viuen a Astúries i les comarques gallegues i lleoneses que limiten amb el Principat. La resta, uns 120, viu a Cantàbria, Lleó i Palència. Al Pirineu, on es van introduir ossos procedents d'Eslovènia a mitjans dels 90, viuen avui uns 70 ossos.
Recuperació
L'èxit, i allà hi ha les xifres, és ple ja que, fins i tot, s'ha detectat presència d'animals al nord de Zamora, una zona en la qual fa 40 anys que no es veia cap exemplar. Amb tot, més al Pirineu i menys a la Cornisa Cantàbrica, on l'os té gairebé caràcter d'emblema turístic i cultural, la convivència és de vegades difícil amb ramaders i agricultors. Articular un sistema de compensació de danys és clau per garantir el futur d'unes poblacions que, en els últims anys, s'han deixat veure fins i tot pels carrers de nuclis amb més de 1.200 habitants com a Barruelo de Santullán, a Palència.