Roald Dahl, com tots els bons escriptors, va ser un tipus controvertit. Va escriure contes excel·lents, va crear personatges fonamentals per a la cultura occidental que van acabar inspirant pel·lícules d'èxit i va demostrar que la literatura infantil no tenia per què ser un almívar inmenjable. Va ser pilot de la Royal Air Force i, durant aquella etapa de la seva vida, va arribar fins i tot a crear uns personatges, els gremlins, que eren, primer i en un conte que va escriure ell per promocionar una pel·lícula de Disney que mai no es va rodar, uns follets que avariaven avions de combat i, després i de la mà de Spielberg i Joe Dante, es van convertir en la pel·lícula que va demostrar a tots els que passem de quaranta que, de vegades, els dolents són més divertits que els bons.
Per si mateixa, tota l'obra de Roald Dahl està tan impregnada de contradiccions com la vida i, per això, encara avui sorprèn i n'enganxa qualsevol que s'apropa a ella. No en va; aquest home que, a dir dels seus fills, era "esquerp i imprevisible" i no va tenir problema en admetre, just al principi de la Guerra del Líban, que Israel no concitava les seves simpaties; és autor de contes per a adults publicats en Playboy o The New Yorker i de relats com El Hombre del Sud que Tarantino i Hitchcock han portat al cinema. Fins a guions de James Bond va arribar a escriure però, ara, tot això està en cert perill: la correcció política fica mà als seus llibres sense que quedi molt clar si això és o no legal encara que, quedi dit, els propietaris dels drets de l'obra completa de Dahl són els amos de Netflix.
Lectors "sensibles"
La idea és de l'editorial Puffin, segell de Penguin Random House que acaba de contractar a una cohort de "lectors sensibles" perquè readaptin alguns dels contes de Dahl amb l'objectiu que "puguin continuar sent gaudits per tots avui". Com s'ho faran? Doncs, per exemple, convertint a l'odiós nen gras Augustus Glopp de Charlie i la Fàbrica de Xocolata en enorme –ni tan sols obès- i definint els nans Umpalumpas com a persones petites. A cap dels seus llibres apareixeran termes com lleig o boig, a la pobra Matilda no la impediran llegir Rudyard Kipling (víctima de la cultura de la cancel·lació per ser –recordem que va morir en 1936- colonialista i imperialista en vida) i fins i tot a Las Brujas afegiran una frase en la qual; tot just després que Dahl indiqui que, sota les perruques que utilitzaven, les bruixes eren calbes; s'especificarà que hi ha "moltes raons" per les que una dona "pot utilitzar perruca" i que "certament no hi ha res de dolent en això".
Menys mal que fa més de trenta anys que Roald Dahl és mort
Roald Dahl va morir el 1990 però, poc abans de la seva mort, el seu relat Las Brujas –que explica la història d'unes bruixes que volen exterminar nens- va ser portat al cinema amb un canvi al final que feia que, en lloc de finalitzar no del tot bé com succeeix a la narració original, tots –menys les bruixes- acabessin sent feliços i menjant perdius. Roald Dahl, megàfon en mà, es va plantar a la porta del cinema on es va estrenar la pel·lícula per recomanar la gent que no anés a veure-la. No li agradaven (i els seus llibres el demostren) els finals feliços del tot perquè, segurament, volia que els seus contes, a més de per entretenir, servissin per a alguna cosa més. Els senyors aquests de l'editorial Puffin tenen sort que no segueixi viu però, qui sap? Potser un gremlin (millor dels de Joe Dante) ho desbarata tot.