Són de Granada; treballen en l'Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra (IPBLN), que forma part del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC); i han tornat a demostrar el nivell que la investigació biomèdica té al nostre país. Ho han aconseguit en identificar una proteïna denominada RBP33 en el Trypanosoma brucei, el paràsit responsable de la malaltia de la son o tripanosomiasis africana, un mal endèmic a 36 països de l'Àfrica subsahariana. El paràsit, del que existeix la variant rhodesiense i gambiense i per al que aquesta proteïna és fonamental, penetra en organismes humans a través de picades de la mosca tsé tsé i la malaltia, a més de produir la inflamació del cervell, genera un estat de somnolència constant que deriva en mort. La troballa dels granadins obre la porta a eliminar el paràsit bloquejant la producció de l'esmentada proteïna.
Implicacions farmacològiques i de ciència bàsica
En primer lloc, RBP33 té potencial com a diana terapèutica de cara a la producció de nous fàrmacs per a malalties com la malaltia de la son, malaltia de Chagas i leishmaniosi, per estar sol present en tripanosomàtids. Els investigadors destaqueb que la proteïna RBP33 és essencial per a la supervivència del paràsit i que no està present en humans. "Això la converteix en una diana prometedora per a teràpia", explica. Alhora, l'anàlisi d'aquest tipus de paràsits permet estudiar molt millor el metabolisme de l'ARN. Cada any, es diagnostiquen uns 30.000 casos d'aquesta malaltia.
I ara?
Respecte a futures línies d'investigació, els objectius més propers són dos: ampliar el coneixement sobre RBP33 i, a continuació, continuar estudiant l'ARN antisentit. Aquests paràsits poden servir com a model per a l'estudi biològic del paper de l'ARN. "Tots els organismes generen contínuament molècules de l'ARN antisentit potencialment perjudicials, i tenen proteïnes especialitzades que els detecten, marquen i destrueixen. El nostre treball demostra que els tripanosomes no són una excepció, però també indica que detecten els ARN antisentit de manera diferent a la resta d'organismes. Els nostres resultats, per tant, són valuosos per a l'estudi de l'evolució del metabolisme de l'ARN en eucariotes, i poden ser també útils per entendre millor aquests processos en organismes més complexos com els éssers humans", acaben l'investigadors.