La Lluna, així s'explica des de fa dècades, es convertirà més aviat o més tard al primer cos celeste colonitzat per humans però, perquè una gesta tan gran sigui possible, fa falta assegurar primer els sistemes de suport vital imprescindibles perquè la vida sigui possible al nostre satèl·lit. En no haver-hi prou oxigen en la tènue i gairebé insignificant atmosfera lunar, serà obligatori articular sistemes de producció o transport d'aquest gas imprescindible perquè els humans respirem. La NASA té ja una idea per aconseguir-ho: extreure'l del Pol Sud de la Lluna.
Com pensen fer-ho?
Descartats ja el transport massiu de dipòsits d'oxigen des de la terra i la fabricació d'aquest gas a la Lluna, l'única alternativa considerada viable per l'agència espacial nord-americana és extreure oxigen de la regolita lunar i aigua del gel que s'acumula en el Pol Sud del nostre satèl·lit. Com a regolita lunar, s'entén la catifa de restes formades per materials poc compactes de fragments rocosos i terra que cobreix el fons rocós sòlid del planeta. A la Lluna, es considera terra la capa formada per partícules de diàmetre menor a un centímetre i com a roca, les de mida superior. L'oxigen que s'obtingui s'embotellarà en tancs de gas comprimit o liquat que se situaran en el Pol Sud i es traslladaran mitjançant un gasoducte fins al punt on vagi a consumir-se.
Per què així?
L'opció inicial era traslladar l'oxigen mitjançant vehicles lunars, però la NASA entén que el cost energètic d'aquesta solució seria inassumible. Per això, plantegen ja un gasoducte construït en alumini i armat mitjançant segments modulars. La fabricació d'oxigen a la lluna s'ha dut ja a terme durant la missió Perseverance.