La sopa badoca va existir: no té recepta però aquest plat per a diletants que els teus pares, de segur, et van servir alguna vegada durant períodes teus de folgança laboral o estudiantil era, en realitat, un dels pocs beneficis socials que hi havia en l'Edat Mitjana, el Renaixement i l'Edat Moderna.
Sostenibilitat d'antany
Allò de la sostenibilitat, encara que no s'anomenés així llavors, ve de lluny, perquè als convents medievals no els agradava malgastar cap vianda. Va néixer així una solució d'emergència, consistent a bullir en una mateixa olla tot el que sobrava de les tasques culinàries del dia i va servir, de retruc, per alimentar a indigents i necessitats que, sabedors del compromís de residu zero que tenien els religiosos, s'amuntegaven a les portes dels cenobis cada dia. Per descomptat, i a més de pobres, hi havia també a la cua captaires diversos, pocavergonyes i gent de vida dissipada. No va ser, tanmateix, fins al Segle d'Or que a Espanya es va batejar a aquell costum com a sopa badoca, terme que ha arribat fins als nostres dies per definir tota forma de vida còmoda i a compte d'un altre. Anem, la qual cosa fèiem tu i jo quan ens donava per no estudiar ni treballar i viure dels nostres pares, que tothom ha tingut una època d'aquestes en la vida.
Al diccionari
La popularitat del terme va ser tal que la locució figura fins i tot al diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua per definir procederes com els d'aquells que, sense fer res de profit en favor de la comunitat, es gaudeixen d'una quotidianitat regalada i amb les necessitats mínimes cobertes. En l'època, amb tot, hi havia també qui –estudiants principalment- buscaven l'aliment no a la porta dels cenobis, però sí en tavernes i figones oferint a canvi coples, cantessis i poesies. Així, precisament, va néixer l'estudiantina a Espanya i, més al nord, un curiós tipus d'artista a mig camí del rodamon i l'estudiant al que es va dir goliard. Avui, per allò del què diran, a la sopa badoca l'anomenem renda garantida, ingrés vital o beneficència, encara que això últim s'estila ja poc, perquè es considera pejoratiu. Si els teus fills són d'aquests que ni estudien ni treballen i no pretenen fer-ho, anima'ls, almenys, que pugin un esglaó en l'escala social i, almenys, facin el goliard en comptes del gandul i, arribada l'hora de menjar, cantin ballin o recitin una mica davant de tu i de la teva parella i no en el Tik Tok com fan ja i sense que ningú els pagui res a canvi. Almenys, riuràs.