Se suposa, almenys des d'inicis del XIX, que els sistemes de ferrocarril atmosfèric són el futur del transport de viatgers, però el cert és que mai no han arribat a ser ni tan sols el present. Fa anys que Elon Musk intenta completar un sistema d'aquest tipus a què ha denominat Hyperloop, però no acaba de funcionar. Ara, la Xina també vol posar en marxa el seu.
Què són?
Els ferrocarrils atmosfèrics són sistemes de transport ferroviaris en els quals una font d'energia estàtica subministra energia a un comboi mitjançant un tub en el qual s'estableixen diferents pressions d'aire bombant aquest des d'un de susd extrems. Així, qualsevol objecte situat en un dels extrems del tub serà succionat cap a l'oposat. És, de fet, el mateix principi que permet transportar documents a través d'un sistema de tubs mitjançant succió i que tan utilitzat va ser fins que van aparèixer faxos i correus electrònics. A Londres, hi havia una xarxa de 35 milles allà per 1886. El Hyperloop de Musk, en definitiva, és el mateix però transportant un tren amb gent al seu interior en lloc d'un tub amb documents. A principis i mitjans del XIX es va intentar en diferents ciutats com Devon, a la Gran Bretanya o Nova York, però el vapor, primer, i l'electricitat i el gasoil, van guanyar la partida. El 1874, a Viena es va plantejar fins i tot una xarxa pneumàtica per transportar cadàvers fins al cementiri. Tots els sistemes posats en marxa en el XIX es van acabar abandonant per problemes tècnics i, avui, funciona una petita línia de ferrocarril atmosfèric a Porto Alegre que uneix el metro de la ciutat i l'aeroport. La companyia que el gestiona n'explota un altre a Jakarta (Indonèsia) i en té previstos dos més Canoes i São Paulo, al Brasil.
I a la Xina?
A la Xina han completat ja les primeres proves i asseguren estar disposats per enviar persones i mercaderies a través d'un tub de buit a 1.000 quilòmetres per hora. El sistema es denominarà T-Flight però, fins ara, només han aconseguit moure un prototip a 50 quilòmetres per hora durant 210 metres. Acabaran igual que el Hyperloop de Elon Musk o el Virgin, arxivats i convertits només en un munt de fotos i vídeos que no són més que el testimoni d'un fracàs? Veurem., però no sembla que cap d'aquests somiadors tingui l'aparença de superar Isambard Kingdom Brunel, l'enginyer que va impulsar el XIX la primera companyia de ferrocarril atmosfèric i va arxivar el seu invent perquè el cost de la tracció triplicava el dels trens de vapor. Brunel, sigui dit, serà recordat pels seus ponts, els seus túnels i els seus transatlàntics. Musk i Richard Branson, ja veurem per què.
