L'estampa del linx, des de fa dècades, s'associa al sud de la península i, particularment, a Andalusia, però existeixen nuclis estables de població a Castilla La Mancha i Extremadura també. Fins fa uns trenta anys hi havia també nuclis de linx ibèric a Castilla y León i, ara, es vol reintroduir l'espècie.
On?
El pla de la Junta de Castilla y León contempla soltar exemplars en l'entorn del parc natural dels Arribes del Duero (Zamora) i a la comarca del Cerrato, al sud de Palència. A l'Aragó s'estudia també la possibilitat de procedir d'igual manera, però és a Castella i Lleó on el projecte està més avançat. De fet, en l'entorn d'Almaraz de Duero (Zamora), es van detectar exemplars fins i tot a començaments dels anys 90. A l'Aragó, la conca de l'Huerva (1000 quilòmetres quadrats entorn d'un riu que neix a Fonfría -Terol- i que desemboca a l'Ebre a Saragossa) seria la zona triada juntament amb la Serra d'Alcubierre, a prop de la vila de La Almolda i en l'entorn de l'extrem sud dels Monegros.
Per què?
La presència del linx, es considera des de la Junta de Castilla y León, podria tenir efectes beneficiosos per a les zones en les quals s'introdueix i convertir els espais colonitzats per l'espècie en calcs del que la presència de l'os bru (que mai no es va arribar a extingir) genera a la Montaña Palentina y leonesa. A l'Aragó plantegen consultar amb els veïns de les zones en les quals es reintroduirà l'espècie i a Castilla y León també. En cap dels dos casos, no s'avança, la reintroducció es farà de forma imposada. A tota la península s'estima que viuen avui prop de 2000 linxs ibèrics. A Catalunya, la seva reintroducció s'està valorant també com a remei a la plaga de conills que inquieta a l'agricultura. La reintroducció a l'Aragó té motius similars. El 2018, un linx ibèric va ser localitzat a Santa Coloma de Cervelló, però no hi ha poblacions estables en estat salvatge de l'espècie a cap província catalana.