Malgrat el suport majoritari amb què està comptant des dels mitjans espanyols, el decretàs d'excepció digital que el govern en funcions de Pedro Sánchez va fer publicar al BOE dimarts 5 de novembre no és sinó un autèntic 155 digital, com l'han batejat des de diferents instàncies.
"Ni hi haurà independència offline, ni online", va declarar Sánchez en una entrevista a Onda Cero l'últim dia d'octubre. I uns dies després, l'executiu provisional d'Espanya ha revelat la seva fórmula dissenyada per entorpir la República digital de Catalunya.
La fatal ocurrència, que té rang de decret llei, passa per retallar les llibertats en les comunicacions "en determinats supòsits excepcionals que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat ciutadana". Sense necessitat de cap intervenció judicial, el govern, "amb caràcter excepcional i transitori, podrà acordar l'assumpció per l'Administració General de l'Estat de la gestió directa o la intervenció de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques". En definitiva, cada vegada que el govern d'Espanya consideri arbitràriament que es dona algun dels abstractes supòsits anteriorment citats. Però, en què es podria substanciar aquesta nova norma la decisió de la qual i publicació oficial ha tingut lloc en plena campanya electoral?
El 155 digital: tancar webs sense passar per seu judicial
En el cas del decret llei que acaba de publicar el BOE, les actuacions arbitràries del govern d'Espanya podran afectar qualsevol infraestructura, recurs associat o element, o nivell de la xarxa o del servei que resulti necessari. Això significa que l'executiu s'atribueix a si mateix la potestat incontestable d'afegir més casos per tancar webs o bloquejar servidors sense passar per seu judicial.
Intervenció total d'Internet a Espanya
La gravetat del decretàs no queda allà, que ja per si mateix és greu, sinó que atorga al govern l'autoritat d'intervenir Internet en qualsevol dels seus diferents estrats. Des d'exigir a les operadores que no permetin l'accés a un determinat servidor, fins a obligar-los que bloquegin totes les connexions a aquest servidor. L'executiu podria fins i tot arribar a tallar totes les connexions sense fil o per cable en una determinada zona geogràfica, cosa que podria comportar que una part important de la població es quedés directament incomunicada durant un període de temps, cosa que faria que, de facto, el govern controlés totalment la infraestructura tecnològica de l'Estat.
Per tant, atenent a la seva naturalesa arbitrària i sens dubte abusiva, i les conseqüències que suposaria voler matar mosques a canonades, parlar d'un 155 digital té tot el sentit, ja que s'impediria als ciutadans d'exercir el seu dret a comunicar-se, la seva llibertat per informar-se i la possibilitat de comptar amb el mitjà més potent, divers, igualitari i immediat com és Internet. Una cosa irracional en ple segle XXI i que només passa en les dictadures i en països els governs dels quals tenen caràcters clarament totalitaris.
Des d'estaments que es preocupen per vigilar l'estat de salut d'Internet ja apunten que és un preocupant salt qualitatiu respecte a la llei mordassa aprovada quan Rajoy era president d'Espanya i parlen d'estat d'excepció digital. Tant és així que a Twitter està tenint bastant seguiment l'etiqueta #EstadoExcepcionDigital.
La falta de tutela judicial perquè l'executiu espanyol es pugui llançar a cometre tantes actuacions contràries a la llibertat de comunicació com consideri oportunes, no significa que en el futur la justícia espanyola no acabi considerant aquest nou pas de rosca legal contrari a dret per part de l'Estat. Però, si és així, el mal que es pot patir pel camí ja estaria fet i en la majoria dels casos no hi hauria manera real de reparar-lo. I mentrestant, els ciutadans i les empreses han vist com un dret bàsic com és l'ús d'Internet podria deixar de ser-ho en qualsevol moment, i empitjoraria així la qualitat democràtica d'un Estat que presumeix de pertànyer a la Unió Europea.