Si ets un habitual de la secció de consum i moda d'aquest digital, segur que has llegit més d'una vegada el nom d'una fibra relativament moderna que es classifica en aquest ambigu epígraf denominat fibres semisintètiques i que se situa a cavall de les ben conegudes fibres naturals (llana, lli, cotó o seda) i les freqüentíssimes i també molt ben valorades fibres sintètiques com el polièster o el niló. Entre les fibres semisintètiques en cal esmentar tres com les més conegudes: la viscosa, l'acetat de cel·lulosa i la que avui ens ocupa: el Lyocell. En què es diferencia de les altres dues? En què, a més de no tenir origen estrictament químic, és també sostenible.
Què és?
El Lyocell, igual que altres fibres similars com el Tencel, o el cupro són fibres obtingudes després de processos químics que s'apliquen no a derivats del petroli, sinó a cel·lulosa obtinguda de fusta o residus agrícoles. Així, i per exemple, mentre que l'acetat és el resultat de l'aplicació d'àcid acètic o diclorometà (en el cas de triacetat) a cel·lulosa, el Lyocell s'obté a partir de fusta d'eucaliptus, igual que determinats tipus de viscosa, però fent servir un cicle tancat en el qual els productes químics que es fan servir poden reutilitzar-se. D'entre totes les fibres semisintètiques, el Lyocell es considera una de les més sostenibles, ja que la seva producció no genera subproductes nocius. És, a més una fibra que no absorbeix olors amb la mateixa rapidesa que altres teixits i no s'ha de rentar tant.
I la viscosa?
D'ús comú des de fa dècades, la viscosa procedeix de cel·lulosa regenerada que es dissol amb disulfur de carboni i es converteix en fil continu. Serà més o menys sostenible en funció de l'origen de la cel·lulosa que li dona origen. Així, si procedeix de cultius controlats o de residus procedents de cotó sostenible, serà tan o més respectuosa amb el medi com el Lyocell, però no és el més habitual.
Altres fibres
A més del Lyocell, existeixen altres fibres semisintètiques com el cupro, que procedeix de cel·lulosa fabricada a partir de cotó de lli o residus de cotó que s'amara en cuproamoni, d'allà el seu nom. Com en el cas del Lyocell, el procés de producció és tancat i implica que els productes químics que es fan servir són biodegradables i es reutilitzen. El Tencel, que es fabrica en un cicle tancat amb additius d'origen orgànic que s'apliquen sobre residus procedents de fusta d'eucaliptus, pi, hi hagi, avet, roure i bedoll. És també compostable i biodegradable. Molt sovint, es barreja amb el Lyocell.