Una nova espècie de llagostí, el llagostí cafè, està present a les aigües marines i salobres de les Terres de l’Ebre, especialment a la zona sud (la Ràpita i les Cases d’Alcanar). Així ho indica la Generalitat, que ha realitzat fins i tot un estudi mitjançant l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). La nova espècie, de nom científic Penaeus aztecus,”, no s’identifica en la comercialització en llotja, fins ara s’ha estat venent conjuntament amb el llagostí local o amb la gamba blanca i es considera una espècie invasora.
Terres de l’Ebre
A Catalunya, l’estudi s’ha centrat inicialment a la zona del mar de l’Ebre (des de les Cases d’Alcanar fins a l’Ametlla de Mar) per les condicions idònies que aquest entorn natural ofereix per a l’expansió de noves espècies procedents d’aigües càlides. Els resultats mostren la presència de llagostí cafè en totes les localitats, amb captures que varien entre pocs individus i un màxim d’uns 4 kg per dia, segons la localitat, el tipus d’art emprat i l’estacionalitat.
Actualment, el llagostí cafè representa ja un recurs addicional per a la pesca mediterrània, encara que només a escala local. Per exemple, es pesca en grans quantitats amb xarxes d'arrossegament de fons i tresmalls a Turquia i Itàlia, on es ven a preus elevats per la seva qualitat gastronòmica. A Itàlia, segons van documentar fotogràficament els pescadors, aquest nou recurs és molt abundant al golf de Taranto i a les zones properes del nord del mar Jònic, amb rendiments diaris de les embarcacions d'arrossegament que arriben de vegades als 40-50 kg per dia.
Origen americà
El llagostí cafè procedeix de la costa est de Mèxic i els Estats Units, on està considerat com un recurs pesquer molt important. La seva primera presència al mar Mediterrani data de l'any 2009 al sud de Turquia on, probablement, va ser introduïda de manera no intencionada a través de larves en aigües de llast, i des de llavors no ha deixat d’estendre’s per tota la Mediterrània.
Donada la seva elevada capacitat de proliferació i dispersió, la presència d’aquest nou llagostí podria suposar un risc per al llagostí autòcton comercialment més rellevant, Penaeus kerathurus. Alguns pescadors de la zona del Golf de Tàrent, a Itàlia, ja estan constatant una forta disminució de la gamba autòctona com a possible conseqüència del cicle de vida semblant de les dues espècies congenèriques, que, per tant, competirien pels mateixos recursos.