Des de diferents organitzacions ecologistes –aprofitant que el país teutó no ha tancat les seves mines de lignit ni les seves tèrmiques- es cita|citació a Alemanya com a exemple de què no ha de fer-se en matèria de descarbonització, però les dades treuen la raó a aquestes entitats. Amb les nuclears tancades –per una decisió política que ha portat més d'un maldecap a l'Executiu alemany- Alemanya acredita unes xifres molt a tenir en compte: Gairebé el 60% (58,4) de tota l'electricitat que ha consumit el país centreeuropeu entre gener i març d'aquest any era d'origen renovable.
Guanya l'eòlica
L'energia eòlica és la font renovable més important d'energia d'Alemanya i va aportar durant el primer trimestre d'aquest any un 38,5 % del total d'energia consumida. Alhora, les fonts convencionals aporten només el 41,6% del total i més de la meitat d'aquest percentatge es genera amb carbó, en concret lignit. Va ser una bona decisió tancar les nuclears? En termes de sostenibilitat, no, perquè fins a la mateixa UE considera que l'energia nuclear és sostenible. A Alemanya, com en Espanya, pesen més els prejudicis ideològics.
Creixen les renovables
El vint per cent d'energia renovable que resta s'ha produït amb centrals hidroelèctriques, plaques fotovoltaiques i altres sistemes. L'oficina d'estadística alemanya (Destatis) indica que el percentatge de participació de "totes les fonts d'energia renovable" ha crescut en el mix alemany. Què confirmen aquestes dades en termes espanyols? Doncs que, si tanquem el 2035 les nuclears, no tindrem més remei que construir més centrals de gas i dependre d'Algèria o, pitjor encara, de Rússia. Les tèrmiques de carbó, gràcies al Govern de Pedro Sánchez i a la flamant eurodiputada Teresa Ribera fa temps que són història ja a Espanya. Història escrita, a més, perquè ni tan sols es preserven amb finalitats museístiques. És la conseqüència l'inaudit furor iconoclàstic aplicat al patrimoni industrial amb què treballa l'ecologisme espanyol.