Un recent estudi de la NASA suggereix que Mart podria allotjar microbis a l'aigua congelada sota la seva superfície. Aquesta aigua, atrapada en capes de gel, podria fondre's des de dintre a causa de les condicions subterrànies. El coautor de l'estudi, Phil Christensen, de la Universitat Estatal d'Arizona, indica que la calor interna del planeta podria generar àrees habitables. L'autor principal, Aditya Khuller, del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, ressalta que l'aigua subglacial, similar a la de la Terra, podria ser la casa de microbis.
Aigua congelada a Mart: clau per a la vida
El planeta vermell conté grans reserves d'aigua en estat sòlid, especialment als seus pols i a certes regions subsuperficials. Encara que les condicions a la superfície marciana són extremadament hostils per a la vida a causa de les baixes temperatures i la falta d'una atmosfera densa, aquest nou estudi suggereix que, en les profunditats, l'aigua podria mantenir-se líquida gràcies a la calor geotèrmica.
Christensen explica que, en aquestes àrees, la fosa del gel des de dins podria crear llacs subterranis, un entorn ideal per a la vida microbiana. Aquest fenomen és similar al que passa a certes glaceres terrestres, on hi ha llacs subglacials amb ecosistemes microbians complets.
Un refugi per als microbis
L'autor principal de l'estudi, Aditya Khuller, emfatitza que aquest tipus d'ecosistema subterrani a Mart podria ser anàleg als llacs de l'Antàrtida. Aquests llocs, encara que estan completament aïllats de l'atmosfera, contenen microbis que sobreviuen en condicions extremes. L'aigua subglacial marciana, si hi ha en prou quantitats, podria ser un dels pocs entorns on la vida, en la seva forma més bàsica, podria haver perdurat fins avui.
Segons Khuller, aquesta investigació és prometedora perquè Mart té la combinació perfecta de gel i calor interna per crear aquestes "zones habitables". Les evidències recollides per les missions a Mart, com les realitzades pels rovers de la NASA, suggereixen que el gel marcià ha estat present durant milions d'anys, que fa plausible que existeixi una forma de vida encara.
La fosa des de dintre
El concepte que el gel marcià es fongui des de dins és clau en aquest estudi. A diferència de la Terra, on la fosa passa principalment per calor solar, a Mart, la calor interna és el principal responsable. Aquesta calor, produïda per la descomposició d'elements radioactius en el nucli del planeta, podria haver permès l'existència d'aigua líquida durant llargs períodes de temps sota la superfície gelada.
Vida a Mart?
Si bé aquest descobriment no confirma la presència de vida a Mart, amplia les possibilitats que el planeta hagi estat un refugi per a microbis en algun moment de la seva història. Els pròxims passos en l'exploració espacial de Mart se centraran a aprofundir en aquestes àrees de gel subterrani, utilitzant futures missions i noves tecnologies per perforar i analitzar aquestes capes profundes a la recerca de signes de vida.
Aquest estudi reforça la idea que la vida pot haver existit a Mart, almenys en forma microbiana, i que encara podria estar oculta sota les seves capes de gel, esperant ser descoberta.