Els miners tenen, des que va arrencar la revolució industrial a finals del XVIII, una aura mítica forjada en anys de lluites i reivindicacions entorn d'un treball|feina dur com pocs que, encara que molts no el reconeguin, és darrere de les llibertats de les que avui gaudim i del benestar la tecnologia que avui fa les nostres vides més senzilles. Els miners, per tant, importen i molt però, perquè una mina funcioni, fan falta més coses. I una de les principals són els enginyers que es formen a les Escoles de Mines o a les Escoles Politècniques. A Astúries, un dels territoris miners espanyols per excel·lència, funciona a Oviedo una d'aquestes escoles, l'Escola d'Enginyeria de Mines, Energia i Materials. Ara, la Universitat d'Oviedo, de la qual depèn el centre, vol traslladar aquests estudis a l'Escola Politècnica de Mieres, la capital asturiana del carbó i l'única ciutat on Hunosa manté un pou obert.
Un centenar i mig d'estudiants
A Oviedo estudien avui 160 estudiants, dels quals 107 cursen el Grau en Enginyeria de Mines i el màster especialitzat. La resta estudia el Grau a Ingerniería de les Tecnologies Mineres i, a tots ells, la Universitat d'Oviedo vol traslladar-los a l'Escola Politècnica de Mieres perquè s'imparteixin al costat d'altres enginyeries. Si ,a mudança es concreta, l'Escola de Mines d'Oviedo deixaria d'existir després de 50 anys d'activitat a la capital asturiana. A priori, la decisió sembla lògica, doncs per història i vocació, Mieres mereix que aquests estudis s'imparteixin a la seva Escola Politècnica. Però, com en tot, hi ha dues versions.
Necessitats urbanístiques
El trasllat ve bé, fins i tot, a la ciutat d'Oviedo, que alliberaria una pastilla de 15.000 metres quadrats. A l'Escola de Mieres, on estudien gairebé 500 alumnes, li permetria créixer i ala capital del Cabal, en continu retrocés poblacional des que Hunosa començarà a replegar-se fa trenta anys, li permetria reivindicarsd com a centre d'investigació i generació de coneixement i torn a una activitat tradicional a Astúries, la mineria, que encara té un pes important en l'economia de la regió gràcies a altres minerals que no són el carbó. Des de la direcció de l'Escola de Mines d'Oviedo, tot es veu diferent: l'Escola de Mines perd una ubicació històrica i els estudis, en integrar-se a un altre centre més gran, perdrien prestigi. No volen desaparèixer com Escuela, consideren que estan arrelats en Obrer i, a més, necessitarien uns laboratoris que sí que té el centre d'Oviedo i que no són a Mieres.
Des de la Universitat d'Oviedo assenyalen, tanmateix, que l'Escola de Mines és petita i que alumnes i professors guanyarien integrant-se a la Politècnica de Mieres, just al costat del pou Barredo, on es estan desenvolupant interessants experiències d'aprofitament geotèrmic, i a quatre passes del Safareig del Batà, la tèrmica de la Pereda i el Pou Nicolasa, el|com de poc que queda d'Hunosa. El futur de la mineria, no ho oblidem, depèn dels enginyers i, aquesta vegada, tot indica que dues ciutats, unides per llaços històrics i desconfiança d'anys, s'enfrontaran per un equipament de què depèn bona part de allò que una Astúries en reconversió perpètua hagi de ser en el futur immediat.