La producció agroramadera moderna genera residus que cal gestionar i una manera de fer-ho, segurament la millor, implica identificar en aquests materials de rebuig compostos que puguin servir per a altres usos. Per això, a Colòmbia han fet un pas endavant i extreuen ja dels residus de les granges avícoles del país components que permeten elaborar col·lagen o fertilitzants de la mà de la Universitat d'Antioquia. Cada any, des de la Federació Nacional d'Avicultors de Colòmbia inverteix cada any més de 400 milions de dòlars en projectes d'economia circular
Productes secundaris
Dins d'aquest nou paradigma de producció circular, fins als residus canvien de nom i passen a considerar-se productes secundaris que es converteixen en matèria primera amb què elaborar el que, industrialment, es denominen productes d'alt valor agregat: amb les dejeccions de les aus s'elabora biomassa, un producte que permet generar energia amb un balanç neutre de CO2 i que, també, pot ser utilitzat com a fertilitzant.
Col·lagen i, fins i tot, àcid hialurònic
Amb tot, el més sorprenent és el que s'aconsegueix amb les closques de lloï ous: reduint-les a la seva fracció orgànica, és possible aconseguir col·lagen i àcid hialurònic. Ambdós compostos són presents a les membranes de la closca i són especialment valuosos per a la indústria cosmètica, la farmacèutica o l'alimentària. Per si mateix, el que han fet a Colòmbia les empreses del sector avícola és industrialitzar un procés que es reprodueix en cases de mig món des de fa anys: preparar cremes antiarrugues casolanes deixant assecar les membranes de l'interior de la closca i barrejant-les després amb glicerina. A gran escala, i amb processos industrials, es fa ara el mateix a les grans granges avícoles colombianes, encara que l'última part del procés es deixa a tercers. No acaba allà tanmateix el valor de la closca de hbuevo: el carbonat de calci que contenen és idèntic al d'origen mineral i, per tant, pot utilitzar-se per a l'alimentació d'animals, l'elaboració de suplements dietètics i fins i tot per sintetitzar plàstics orgànics. Si substituïm el carbonat de calci mineral per carbonat de calci procedent d'ous, es poden arribar a estalviar, només a Espanya, més de 23 milions de litres d'aigua a l'any i 4,6 milions de kWh/ any d'energia.