En realitat, per edat no em corresponia –vaig saber de l'existència d'això que anomenaven consoles el 1987, l'any que es va llançar la Master System a Espanya- però va arribar a les meves mans com a solució d'emergència ordida per la meva tia Rosamari davant de la negativa dels meus pares a fer que els Reis portessin aquell nadal una consola el preu de la qual rondava les 30.000 pessetes (180 euros d'avui) en una època en la qual el salari mitjà era de 150.000 pessetes (900 euros actuals). Així, com a plat de segona taula, va ser com va arribar l'Atari 2600 (llançada a Espanya el 1980 i reversionada com Atari 2600 Jr. el 1986 i que havia de costar llavors unes 9.000 pessetes) a les meves mans però, malgrat això, es va fer un lloc i de quina manera. D'aquella humil consola vaig passar al PC, però els primers contactes del meu fill amb el procel·lós món dels videojocs van ser gràcies a ella. Ara, Atari 50: The Anniversary Celebration, arriba a les botigues per recordar aquells innocents jocs amb què va començar tot. Sense l'Atari 2600, teniu-ho clar, el Xarxa Dead Redemption 2 no existiria. El recopilatori està disponible per a PS4, PS5, XBox i Nintendo Switch.
Mig segle
Atari, encara que existeix, ja no es dedica als videojocs fa molt i s'ha reconvertit en una estranya empresa que gestiona jocs per a mòbils, hotels temàtics amb els videojocs com a protagonistes i treballa, fins i tot, al tèrbol món de les criptomonedes. El més convencional que es fa en nom seu és reeditar antics jocs i, aquí, precisament, és on entra el producte que ens ocupa: Atari 50: The Anniversary Celebration. És, com el seu nom indica, un recopilatori que inclou 100 clàssics jugables, sis títols nous i unes quantes rareses vinculades a consoles que no van obtenir l'èxit que mereixien, com va ser el cas de l'Atari Jaguar 64 bits, la portàtil Atari Lynx o aquella meravella de 16 bits que es deia Atari 7800.
Què ens trobarem?
Al llistat de 100 jocs caben des del mític Centipede, en el qual combatrem contra una invasió d'insectes, al Pong, primer videojoc de la història, els clàssics Asteroids, Dark Chambers o tots aquells enormes simuladors esportius de la sèrie RealSports (volleyball, bàsquet, tennis, boxa, futbol, etc.) Per estar, està fins i tot Solaris el joc amb millors gràfics de la història d'aquella entranyable consola que va omplir les tardes de la meva primera adolescència. El recopilatori inclou també una enciclopèdia interactiva sobre l'epopeia que el 1972 van començar a escriure Nolan Bushnell i Ted Dadney i que, encara avui, fa que se'ns dibuixi a la cara un somriure de nostàlgia a molts malgrat que la història acabés pitjor que regular quan, el 1983, aquella primera Atari que ens va ensenyar a somiar amb una palanca de control a la mà, gairebé va fer fallida i va acabar enterrant milers de consoles i videojocs en un abocador d'Alamogordo. Després, van venir altres vides i altres projectes amb la marca com a protagonista, però això és ja una altra història.
