Encara que se suposa que el carbó ha mort (queden tres explotacions actives a Espanya, el pou Nicolasa de Hunosa a Mieres i les Mines de Cerredo i de Pilotuerto, a Degaña i Tineo, també a Astúries) les mines, algunes almenys, segueixen vives i, com sempre han fet, continuen subministrant energia barata, propera i de qualitat, però d'una altra manera. És el cas del Pou Barredo, a Mieres; el Pou Fondón, en Langreo i, molt probablement també i ben aviat, el Pou Carrio, a Laviana, i el Pou Sorriego, a El Entrego. El carbó que encara atresoren els quatre, allà segueix en espera de millors temps i governs més sensibles, però el recurs que s'aprofita ara és un altre: l'aigua que omple les seves galeries i que permet generar calor.
Geotèrmia
Quan una explotació minera es tanca, l'aigua omple indefectiblement les seves galeries en cessar les tasques de bombatge i assoleix un nivell que pot o no coincidir amb l'original de la zona. De vegades, és necessari mantenir l'activitat de bombatge fins a una cota de seguretat per evitar que s'inundin edificacions situades a la zona i, sempre, es detecta que aquesta aigua extreta presenta una temperatura més gran que la de les aigües superficials. Aquestes circumstància la converteix en un recurs geotèrmic, ja que la calor que emmagatzema l'aigua pot convertir-se en energia. Això, precisament, és el que s'està fent al Pou Barredo de Mieres des de 2019 i al pou Fondón de Langreo des de major d'aquest any. En ambdós casos, l'aigua s'extreu a uns 23 graus i, en unes centrals de generació construïdes als voltants dels pous, la seva temperatura s'eleva fins als 85. Després, mitjançant una xarxa de canonades, es trasllada fins a les xarxes de calefacció d'habitatges i edificis públics. És el que a Hunosa denominen District Heating.
Més projectes
A Astúries hi ha unes altres deu xarxes similars, però en lloc d'alimentar-se amb aigua de mina, s'alimenten amb biomassa. L'avantatge de les xarxes que inclouen antics pous miners és clar: l'aigua que s'escalfa a la central de generació arriba a la mateixa a més tempratura que a les instal·lacions convencionals. A tot Espanya, tranquil·lament, hi pot haver més de 200 antigues mines avui abandonades que, com el Pou Fondón i el Pou Barredo, emmagatzemen ingents quantitats d'aigua a temperatures superiors que la de l'aigua superficial. No utilitzar aquests recursos, en un país sense més fonts d'energia pròpies que el sol i el vent –al carbó s'ha renunciat- és un suïcidi que, a més, furta a les comarques mineres el dret a mantenir una activitat industrial mínima que permeti continuar fent d'elles un lloc amb futur.