La Llista Vermella és un document dinàmic que gestiona l'associació Hispània Nostra i que inclou tots aquells elements amb valor històric o arquitectònic que integren el Patrimoni Cultural Espanyol i es troben en perill de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors. Hispània Nostra, fundada el 1976, és una associació sense ànim de lucre declarada com d'utilitat pública que té com a finalitat la defensa, salvaguarda i posada en valor del patrimoni cultural i natural nacional. Per això, ara, acaba d'activar una campanya perquè s'aturi la destrucció sistemàtica i planificada de les centrals tèrmiques de carbó que, durant dècades, van generar ocupació|ús i energia i que, ara, l'actual Govern d'Espanya vol esborrar fins i tot de la memòria. De moment, ja han fet caure les de Velilla del Río Carrión, la Robla, Andorra i Meirama
Per què?
Hispania Nostra considera que les demolicions formen part d'una "indiscriminada destrucció" d'unes infraestructures industrials que formen part del patrimoni col·lectiu i són, alhora, símbol i memòria d'uns territoris l'economia dels quals, durant segles, es va fonamentar en l'extracció i explotació de carbó. Reduïda la mineria del carbó, també per decisió política, al testimonial i privades amb això de la seva forma de vida a molts pobles i ciutats, s'afegeix ara una nova agressió, aquesta simbòlica, a uns territoris que han esdevingut zona zero d'una reconversió energètica atropellada, mal planificada i llança a l'esquena de les persones. Per a Hispània Nostra, les centrals termoelèctriques que ara d'estan fent caure són peces clau d'un "paisatge singular" i testimoni de la "història social i econòmica" de moltes comarques.
Les que queden
Fins ara, la tèrmica de Velilla del Río Carrión, a la Conca Minera de Palència, ha vist demolides la seva torre de refrigeració i les seves xemeneies; la tèrmica d'Andorra, a Terol, ha aparença caure les seves tres icòniques torres de refrigeració, la central de La Robla (Lleó) ha vist com es dinamitaven les torres de refrigeració dels seus dos grups i la central de Meirama a Cerceda (Lugo) ha estat privada de la seva torre d refrigeració, també volada amb explosius. Queden dretes Compostilla II, a Lleó; Arbreda de Ribera, a Astúries; Anllares, a Lleó; Lada, a Langreo (Astúries), Puentenuevo, a Còrdova, Es Murterar, a Mallorca; Aboño, a Gijón; As Pontes, a Lugo i Los Barrios i Litoral, a Almeria. A Barcelona perviu la tèrmica de Cercs, que s'ha convertit en actiu turístic i que, per sort, nedi ha pensat en fer caure encara que es va tancar el 2011. En el cas de Velilla, ja no hi ha remei, però en la resta queden encara actius susceptibles de ser conservats. Segurament és cert que era necessari plantejar un model energètic més sostenible però era precís carregar-se, a més dels llocs de treball i el futur de comarques senceres, la memòria dels milers de persones que es van guanyar la vida i van alimentar d'energia tot el país amb l'humil carbó? La cultura de la cancel·lació, perquè això és això, és qualsevol cosa menys sostenible.
