Les sondes espacials Voyager 1 i 2, llançades per la NASA fa gairebé cinc dècades, han estat pilars fonamentals en l'exploració de l'espai profund. Dissenyades inicialment per estudiar els planetes exteriors del sistema solar, aquestes naus han superat amb escreix les seves expectatives originals, endinsant-se en l'espai interestel·lar i proporcionant dades inavaluables sobre els confins de la nostra heliosfera.

Tanmateix, la disminució gradual del seu subministrament d'energia planteja desafiaments significatius per mantenir-les operatives. Davant d'aquesta situació, la NASA ha implementat estratègies innovadores per prolongar la seva vida útil i continuar aprofitant la seva capacitat científica.

Llançament i objectius inicials de les Voyager

Les sondes Voyager 1 i 2 van ser llançats el 1977 amb l'objectiu principal d'explorar els planetes gegants gasosos del sistema solar: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Ambdues naus van dur a terme sobrevols reeixits, proporcionant imatges detallades i dades científiques que van ampliar significativament el nostre coneixement sobre aquests planetes i les seves llunes. Després de completar les seves missions planetàries, les Voyager van continuar el seu viatge cap a l'espai interestel·lar, convertint-se als primers objectes fabricats per l'ésser humà en assolir aquesta regió.

Desafiaments tècnics i solucions implementades

Al llarg de la seva missió, les Voyager han enfrontat diversos desafiaments tècnics. Fa aproximadament un any i mig, la Voyager 1 va experimentar problemes quan un dels seus tres ordinadors va deixar d'enviar senyals a la Terra, i es va detectar una activitat inusual en una secció del subsistema de vol.

Per resoldre aquests contratemps, els enginyers de la NASA van implementar solucions innovadores que van permetre restablir la comunicació i la funcionalitat de la sonda. Aquestes accions van destacar la capacitat de l'equip per adaptar-se i mantenir operatives les naus malgrat la seva avançada edat i la distància extrema a la qual es troben.

HALO (Nansa)
HALO (Nansa)

Aturada selectiva d'instruments per conservar energia

Amb el pas del temps, les fonts d'energia de les Voyager, basades en generadors termoelèctrics de radioisòtops, han experimentat una disminució en la seva capacitat, perdent al voltant de quatre watts d'energia cada any. Per gestionar aquesta reducció i estendre la vida útil de les sondes, la NASA ha decidit apagar selectivament alguns dels seus instruments científics.

El 25 de febrer de 2025, es va desactivar el subsistema de rajos còsmics de la Voyager 1, un conjunt de tres telescopis dissenyats per estudiar els rajos còsmics i protons tant de la galàxia com del Sol. Així mateix, es va programar que el 24 de març de 2025 s'apagués l'instrument de partícules carregades de baixa energia de la Voyager 2, encarregat de mesurar diversos ions, electrons i rajos còsmics originats en el sistema solar.

Aquestes mesures formen part d'un esforç continu per gestionar la disminució gradual del subministrament d'energia de les sondes. Segons Suzanne Dodd, directora del projecte Voyager al Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA (JPL), "l'energia elèctrica s'està esgotant. Si no apaguem un instrument en cada Voyager ara, probablement només els en quedaran uns quants mesos més d'energia abans que hàgim de declarar el final de la missió".

Voyager 2
Voyager 2

Perspectives futures de les missions Voyager

Malgrat aquestes reduccions, cada sonda manté operatius tres dels seus instruments originals, la qual cosa els permet continuar recopilant dades sobre l'heliosfera i l'espai interestel·lar. Amb la implementació d'aquest pla de conservació d'energia, els enginyers de JPL consideren que les dues sondes Voyager podrien tenir prou electricitat per continuar operant fins a la dècada de 2030.

Aquest enfocament estratègic reflecteix el compromís de la NASA per maximitzar el retorn científic de les Voyager, i això permet que aquestes històriques sondes continuïn contribuint a l'enteniment de l'espai profund mentre els seus sistemes ho permetin.

En resum, les Voyager 1 i 2 han estat testimonis i protagonistes d'una era orada de l'exploració espacial. Malgrat els desafiaments inherents a la seva avançada edat i la vastitud de l'espai que recorren, la NASA continua implementant solucions innovadores per prolongar la seva missió, assegurant que continuïn enviant valuosa informació des dels confins del nostre sistema solar.