Podem permetre'ns continuar depenent de Rússia per importar urani? La resposta és no però si com el Govern pretén, el 2035 deixarem de tenir centrals nuclears operatives, serà igual, perquè no precisarem ni un només gram d'aquest mineral. Només així (i entenent que, a despit de les enquestes, Pedro Sánchez dona per fet que continuarà sent president durant uns altres quatre anys més) es pot comprendre que Berkeley Minera, la companyia que aspira a reactivar l'extracció d'urani a Espanya, continuï sense rebre l'OK que necessita per iniciar les seves activitats

 

Seguretat de subministrament

Els responsables de la companyia ho repeteixen una vegada i una altra: el seu projecte proporciona, si tira endavant, seguretat en el subministrament d'una matèria primera clau que, si no es produeix aquí, s'ha d'importar de la Xina, Rússia o països satèl·lits d'aquesta última. De moment, la companyia té tots els permisos i compta, fins i tot, amb la complicitat del territori, però el vistiplau definitiu no arriba: el Ministeri per a la Transició Ecològica ha rebutjat la sol·licitud d'autorització per iniciar les obres. Què ha fet l'empresa? Recórrer, però la resposta no arriba

Què hi ha en joc?

El que és sobre el tapet són quinze anys de feina i inversions per valor de 100 milions d'euros que, si fructifiquen, permetrien produir fins a 2.000 tones d'urani a l'any i donar treball a 2.000 persones. L'argument per al no és "l'elevada incertesa en els aspectes geotèrmics i hidrogeològics" referits als residus que es generarien i que, per descomptat, no podran acabar al gran magatzem de residus nuclears previst en Villar de Cañas (Càceres) al qual fins i tot Zapatero va donar el seu vistiplau i que, ara, no es construirà. Mentrestant, França té decidit construir més nuclears i, si pot, vol disposar també del seu propi urani. Què fem mentre nosaltres? Berlekey Minera, de moment, insisteix.