El 84% dels joves catalans ha patit algun tipus de violència a Internet durant la seva infantesa, i més de la meitat ha estat exposat alguna vegada a material sexual virtual de forma involuntària quan era menor, segons l'informe de Save The Children Violència viral.

"La violència virtual és tan greu i tan nociva com la violència física", i en moltes ocasions la violència cibernètica pot derivar en física, ha alertat en una atenció als mitjans aquest dijous la responsable de Polítiques d'Infantesa de l'entitat, Emilie Rivas, en el marc d'una jornada al Col·legi|Escola de l'Advocacia de Barcelona (Icab) juntament amb el diputat de la Junta de l'Icab Rodolfo Tesone i l''instagramer' Long Lee.

El 42% dels enquestats ha patit ciberassetjament --el 64% per part de companys de classe i el 20% d'una exparella-- i el 26% ha estat víctima d'engany pederasta --online grooming-- amb 15 anys de mitja, un "fenomen molt ampli" segons reflexa l'enquesta, realitzada a 222 joves entre 18 i 20 anys.

L'estudi, que recull que l'edat més habitual per iniciar-se a Internet són els 12 anys, també revela que el 10% ha patit 'happy slapping' --una agressió gravada i compartida en xarxes socials--, i el 5,4% ha estat víctima de 'sextorsión' --el 12% de les noies i el 2,6% dels nois-.

La violència virtual provoca ansietat, depressió, baixa autoestima, pitjors resultats escolars, dificultat per fer amics, patir altres vegades violència i fins i tot suïcidi: "Hi ha relació entre patir ciberassetjament i consumir drogues i alcohol" i haver estat víctima d'assetjament triplica les possibilitats de suïcidi i duplica les de consum de drogues.

Llei contra les violències

Ha assenyalat que es tracta d'un problema molt ampli però les mesures de protecció no estan acompanyant, i el 20% dels enquestats no tenien cap tipus de norma a casa sobre l'ús d'Internet: "Una manera de protegir de forma més eficaç als nens passaria per l'aprovació d'una llei de protecció integral de totes les formes de violència" que inclogués la virtual --que va quedar paralitzada al Consell de Ministres per les eleccions-.

També ha vist necessari que en el currículum escolar s'inclogui l'educació afectivosexual i una de ciutadania virtual: "Hem de canviar el xip, en lloc d'esperar que passi la situació de violència per actuar, hem d'actuar abans" i prevenir.

El 25% ha practicat sexting, una pràctica que Rivas ha assenyalat que han inclòs perquè pot desembocar en violència si les imatges es difonen: "S'exposen a un risc molt alt del qual sabem que no són conscients" perquè perden el control de les imatges una vegada enviades.

Rivas ha subratllat que la millor educació online és l'offline, i els pares i l'entorn pot ajudar els nens a evitar aquestes situacions creant un espai de diàleg i abordant amb naturalitat temàtiques sexuals: "El que hauran de fer ells és autoregular-se, conèixer els riscos", i ha advocat per una educació basada en el diàleg i no en el control.

També s'ha referit a l'exposició dels fills per part dels pares --sharenting--, que consideren "una conducta de risc" tant perquè s'han trobat fotos penjades en xarxes socials pels pares --per exemple a la platja-- en ordinadors de pedòfils, com perquè afecta drets del menor i el respecte a la seva identitat, integritat física i psicològica i honor.

Long Lee

L'instagramer gironí Long Lee, de 18 anys, ha explicat que va ser víctima d'assetjament escolar i ciberbullying quan en tenia 14, i li va provocar baixa autoestima, sentiment de solitud i menys autoconfiança, i ha dit que els efectes de l'assetjament físic i el virtual eren els mateixos: "A les xarxes no tenies manera d'afrontar-lo, era un assetjament 24/7".

El va superar donant-li la volta als insults racistes que patia per ser fill de pares d'origen xinès: "Faig humor sobre els clixés xinesos i faig molta conya per normalitzar la situació i demostrar que no m'afecta el que em diràs tu i els insults racistes", ha relatat als mitjans, i ha coincidit en la necessitat de més educació escolar contra el bullying i sobre Internet.

Drets en l'era digital

Rodolfo Tesone, també president de la Comissió de Transformació Digital, ha presentat un text internacional que busca garantir el respecte als drets humans i els principis democràtics tenint en compte l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), la 'Carta de Barcelona pels Drets de la Ciutadania en l'era digital'.

Ha demanat als polítics que posin "a la seva agenda" aquests aspectes i ha cridat a l'adhesió a aquest full de ruta, que busca canviar la situació actual, en la qual les ordenacions jurídiques poden presentar respostes insuficients a les demandes de la ciutadania, i que serà un paraigua també per protegir als menors en l'entorn digital.