El retard en una retransmissió per streaming augmenta un 38% la freqüència cardíaca, genera ansietat i provoca que les persones tinguin poca tolerància a la demora, segons les professores de Ciències de la Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Elena Neira i Judith Clarés.

Les dues professores, que han publicat el llibre La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda (VOD) a la televisión por internet (editorial UOC), han recordat, amb motiu de la celebració avui de l''Streaming Day', que una de cada tres llars a Espanya amb accés a la xarxa està subscrita a una plataforma audiovisual de pagament en streaming.

"Entreteniment i tecnologia estan a la mercè de les noves plataformes i tot això ha contribuït a popularitzar un model de consum audiovisual immediat, assequible i a demanda", afirma Neira, que adverteix que "aquestes plataformes han imposat el consum instantani i sense esperes". "Hem passat de pagar per posseir a pagar per accedir. Ja no és necessari tenir la propietat del bé físic o descarregar l'arxiu digital per poder gaudir-ne", afegeix.

Segons Netflix, al món hi ha 8,4 milions de persones que devoren una sèrie el dia de la seva estrena (se'ls coneix com a binge racers), una xifra que es va multiplicar per 20 entre 2013 i 2016. "L'usuari té menys paciència a les esperes, és més ansiós i més intolerant als sobrepreus", alerta Neira, que assenyala que "quan la tecnologia en línia falla, l'usuari pateix". 

Ansietat i estrès

Així també, el neurocientífic Diego Redolar, professor de Ciències de la Salut de la UOC, ha assenyalat que "les pauses o retards durant una reproducció d'un vídeo en un mòbil augmenten la freqüència cardíaca de mitjana un 38%, segons l'informe "Ericsson Mobility Report MWC". L'estudi mesurava l'activitat cerebral, els moviments oculars i el pols dels usuaris mentre feien tasques veient vídeos en streaming. 

"Aquesta és una resposta normal davant una situació que incrementa la resistència del sistema nerviós, l'usuari està esperant i aquesta espera l'angoixa, el vídeo va lent i això fa que s'activi el sistema nerviós simpàtic i es desencadenin canvis fisiològics", detalla Redolar. Segons l'estudi, els nivells d'estrès provocats per les pauses en la reproducció s'assimilen a l'estrès que suposa veure una pel·lícula de por.

A més, Redolar ha assenyalat que "quan va començar internet, els mòdems de 56 kB tardaven 2, 3 o 4 minuts a carregar una pàgina web. Això ara és impensable. Les generacions més joves estan encara més acostumades a la immediatesa i no només en la tecnologia, s'han construït partint de right here, right now des de petits i, per tant, tenen menors nivells de tolerància a la tardança".