Encara falten més de dos mesos perquè obrin portes les diferents estacions d'esquí peninsulars, però amb l'estiu ja liquidat, més d'un pensa ja com es podrà gaudir aquest any del qual, sens dubte, és l'esport rei de l'hivern. A Espanya, els canons de neu són imprescindibles per mantenir espessors correctes durant tota la temporada.
Concessions
En tots els casos, les estacions d'hivern disposen de concessions d'ús que els permeten emmagatzemar aigua en pous i basses. L'aigua roman en aquests espais, situats a prop de les pistes, fins que és necessari utilitzar-la, moment en el qual és utilitzada per utilitzar-la als canons innivadors de les pistes, on es barreja amb aire comprimit. Podria, doncs, allargar-se encara més la temporada gràcies a aquests sistemes? No, perquè la part principal de la capa de neu de les pistes ha de ser natural: si només es fes servir neu artificial, el cost d'innivació es dispararia i, així que les temperatures augmentessin en avançar la primavera seria impossible mantenir-la.
Sense alterar la composició de l'aigua
En el context d'una estació d'esquí, la producció de neu no té un impacte sobre rius i llacs. Els espais on s'emmagatzema acostumen a ser basses de construcció artificial i que han estat impermeabilitzats i se situen en punts estratègics de l'àrea esquiable. La composició de l'aigua no s'altera de cap manera i, així, quan la neu es fon, es reincorpora enmig com si es tractés de neu natural. Sovint, aquestes basses d'aigua utilitzades per l'emmagatzematge en serveixen també d'altres fora de la temporada de neu per a usos lúdics, fet que afavoreix la desestacionalització del turisme. Igualment, i en casos d'emergència, aquest aigua es pot destinar al consum humà i animal o, fins i tot, per a proveïment en cas d'incendi forestal en zones pròximes. L'impacte de la neu artificial en el medi es limita, doncs, a l'empremta ecològica que genera l'energia que s'utilitza per a la producció. Sovint, si aquesta energia és d'origen renovable, pot ser igual a zero.