Res: és igual que els Estats Units vagin a instal·lar tants reactors nuclears (i, a més, al mateix lloc) com centrals tèrmiques pensa tancar i importa poc que França, el nostre veí, vegi també en l'energia nuclear una resposta. No importa, de fet, ni tan sols que fins i tot Greta Thunberg hagi dit que prefereix les nuclears a les tèrmiques: a Espanya, tots els reactors que ens queden han d'estar desconnectats abans de 2035 i allò de tornar a posar en marxa la tèrmica d'As Pontes és només una cosa puntual. Aquest és, almenys, el posicionament públic d'un Govern al qual les enquestes auguren poc futur i que està tan convençut que allò de l'energia nuclear no va amb ells (ni amb nosaltres, perquè decideixen per tots) que tampoc no té previst fer durant el que queda de mandat res per dotar el país del cementiri de residus radioactius que necessitem des de fa dècades.
I què fem amb els residus?
Doncs ja us ho fareu i això, si de nuclears es tracta, implica que cada central ha d'encarregar-se dels seus residus. Així, el que podria ser una sola instal·lació de grans dimensions que generaria ocupació, riquesa i desenvolupament, serà, de moment, una improvisada xarxa de set petits magatzems temporals i individualitzats. És el que figura, almenys, en les instruccions que el Ministeri per a la Transició Ecològica ha traslladat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en les instruccions prèvies a la redacció del setè Pla General de Residus Radioactius.
Tres lustres de retard
S'ajorna així de nou la decisió que es va prendre el 2011, quan des del Govern que presidia José Luis Rodríguez Zapatero, es va designar, després de cinc anys d'estudis i anàlisi, Villar de Cañas (Conca) com a emplaçament de la necessària gran instal·lació de tractament de residus i del seu Centre Tecnològic Associat. Arribarien després els informes favorables del CSN i fins a un permís de construcció però, el 2018, un Pedro Sánchez nouvingut a la més alta magistratura de l'Estat va decidir paralitzar el projecte per a, va dir, "analitzar amb detall la situació". Ara, pel que sembla, ja ho tenen tot analitzat divinament i conclouen que el magatzem únic de residus nuclears no ho veurem si d'ells depèn perquè la idea (però no ara, si no quan el 2035 no quedin ja centrals) crear un Magatzem Geològic Profund que, en el millor dels casos, no estaria a punt ni tan sols d'aquí a vint anys. Una manera d'obstaculitzar encara més una eventual reactivació de la indústria nuclear espanyola? Qui sap. Qui sap, però a Villar de Cañas repeteixen a tot el que vulgui escoltar-los que, si algú es decideix a construir allà el magatzem de residus previst, ells encantats diguin el que diguin Teresa Ribera, Pedro Sánchez o Emiliano García-Page, el president manxec que tampoc no veu amb bons ulls el projecte. Pel camí, els 446 veïns que tenia el municipi el 2011 s'han quedat en 386, gairebé un 15% menys.