Ni València, on tenen ja una hidrogenera, ni Huelva o Cadis, que són al costat d'on Cepsa vol activar aquest projecte denominada Vall de l'Hidrogen Verd; ni, tampoc, Barcelona. El gran port europeu de l'hidrogen verd serà Rotterdam.
Per quin Rotterdam?
Amb les seves 3.600 hectàrees, Rotterdam és el port de referència de la regió del Rhein-Rhur, la conurbació més gran d'Alemanya en habitants (11 milions) i l'àrea industrial més potent de l'occident europeu des de medidados del XIX. Tal primacia no pot perdre's i, per això, els Països Baixos i Alemanya treballen units perquè sigui Rotterdam i no un altre port europeu l'epicentre de la nova indústria de l'hidrogen. Allà arribarà l'electricitat verda dels parcs eòlics del Mar del Nord i; si ningú no el remeia instal·lant més potència eòlica offshore a la costa atlàntica francesa, espanyola i portuguesa; allà es construiran també els electrolitzadors que convertiran en hidrogen verd part d'aquesta energia. A França, sigui dit, tant li dona, perquè Rotterdam és molt a prop del seu industrial i desenvolupadíssim nord.
Projectes en marxa
A Rotterdam Europoort s'està aixecant ja un primer gran electrolitzador, s'està ampliant la terminal d'amoníac –que sona com a combustible substitut de la gasolina- i s'estan començant a estendre ja les canonades d'un primer gasoducte d'hidrogen que podria funcionar el 2025. Al port, funcionen ja turbines eòliques amb una potència de 300 MW i mar endins està previst que s'instal·lin aergeneradores amb fins a 21 GW de capacitat abans de 2030. Entre 2030 i 2050, està previst instal·lar uns altres 50 GW més. També es parla ja d'una planta capaç de fabricar bateries que emmagatzemen energia procedent de plantes solars i eòliques que, després, poden utilitzar-se com a electrolitzadors capaços de produir hidrogen verd. L'empresa que impulsa aquest projecte es diu Battolyser Systems. Què estem fent a Espanya mentrestant?