Alguna vegada –i és igual si és un familiar, un company de feina o un amic- has estat més pendent del seu telèfon mòbil que del que li estaves explicant? Segur que sí: aquesta conducta tan desagradable té nom i sorgeix de la combinació de dues paraules angleses que no són d'altres que phone (telèfon) i snub (menyspreu). Juntes, componen el vocable phubbing, que ve a ser alguna cosa tal que ignorar algú per estar pendent de les ximpleries que apareixen a la pantalla del teu telèfon mòbil. En castellà també té nom: 'ningunfoneo' i, en català, de moment, no hi ha un terme específic.
Pràctica massa habitual
Com tots, segur que els ho has fet a d'altres més d'una vegada volent o sense adonar-se'n. Practicar-ho és fàcil i patir-lo, un espant, perquè existeixen poques coses més desassossegants per comprovar com algú amb qui estàs per desig propi o obligació prefereix mirar a una pantalla a estar pendent del que li expliques o esteu fent junts. Sigui com fos, practicar-ho massa sovint pugues arribar a deteriorar seriosament les relacions interpersonals i fomentar l'aïllament.
Com evitar-ho?
El primer, seleccionar: prova de viure situacions en les quals el que la realitat t'ofereix en directe sigui més suggestiu que el que brinda el mòbil, no practicaràs el phubbing. Una altra opció, la més útil, és posar-se normes: obliga't a deixar de banda els gadgets quan quedis amb algú. Si la tecnologia ens aparta de la realitat, la tecnologia està de més. Una altra opció, si de lleure es tracta, és només escollir situacions i activitats que realment t'interessin. En entorns laborals, el més adequat és deixar el mòbil fora de la sala en la qual et reuneixes o, fins i tot, desconnectar-lo.