Les dades de Eurostat, l'Oficina Estadística de la UE, no menteixen: només el 21% de la població total dels estats membres de la Unió vivia en acabar el 2021 en zones rurals. És la dada que apareix a l'informe que l'organisme ha publicat aquest mes de gener.
Cada any, menys
A més, els habitants d'aquests espais són cada vegada menys, ja que durant el quinquenni 2015-2020, el seu número va disminuir a raó d'un 0,1% anual. Pot semblar poc, però si la dada es matisa amb el creixement de població registrat durant el mateix període en les zones urbanes (que van créixer un 0,4% a l'any) es conclou que, mentre que les zones rurals han vist com la seva població es reduïa un 0,4%, les urbanes han registrat un increment poblacional equivalent al 2%. Això implica que, de cada 10000 persones que vivien el 2015 en una zona rural europea, només en quedaven allà 9960 l'any 2020 i que, a les zones urbanes amb 10000 habitants el 2015, hi ha ara 10200 Segons la UE, les regions urbanes són aquelles en les quals el 80% de la població viu en nuclis urbans, les intermèdies són aquelles en les quals entre el 50 i el 80% dels habitants resideixen en nuclis d'aquest tipus i es consideren rurals les que registren percentatges d'habitants superiors al 50% empadronats en nuclis rurals.
El 79% de la població viu al 55% del territori
El desequilibri implica que, mentre les zones urbanes de la UE (que suposen un 55% del territori) concentraven el 2021 el 79% de la població, les zones rurals concentren només un 21% malgrat que representen el 45% del territori. Per tant, la conclusió és clara: a més de parlar de l'Espanya Buida, cal defensar-la