Els primers ni-ni, els que van fer cèlebre el terme, ni estudiaven ni treballaven i, indefectiblement, es van multiplicar quan la gairebé ja oblidada EGB va donar pas a l'actual ESO. La paraula descrivia a joves, gairebé sempre sense titulació, que ni estudiaven ni treballaven perquè les seves escasses ambicions, la permissivitat paterna i la incapacitat del mercat laboral per incorporar al personal menys qualificat els deixava en una situació que, si es prolongava durant massa anys, n'incapacita qualsevol per tenir una vida normal. Avui, encara que queden ni-ni, l'ampliació del ventall d'opcions formatives gràcies, entre altres factors, a l'increment de programes de formació professional, ha limitat el seu volum. Succeeix, tanmateix, que hi ha un altre segment de població al que, també i sense ells voler-ho, se'ls pot aplicar ara el terme: el qui perden la feina amb més de 50 anys.
No treballen perquè no els deixen
L'edatisme, aquesta xacra que en sotja qualsevol que passi dels 45 i hagi de buscar feina, els ha generat. Són allà, són els nous ni-ni i el següent, potser, podries ser tu. Són professionals que, senzillament, no treballen perquè ningú els contracta. La proliferació d'ajuts públics (ingrés mínim vital i els seus equivalents regionals) apedaça una situació que lamina l'autoestima de qualsevol que la pateix.
Qui és?
Els nous ni-ni són aquells als que ni els deixen treballar ni els deixen jubilar-se, perquè la proliferació d'ajuts és paral·lela a la lluita sense treva contra les jubilacions anticipades. En tot cas, es tracta d'una realitat sagnant que victimitza persones en edat de continuar aportant, que no aconsegueixen una ocupació perquè un sector notable dels encarregats de selecció de personal considera que són massa vells o que estan obsolets. I el cert és que els majors de 50 no estan ni són massa grans ni són incapaços d'adaptar-se. Per edat, han superat canvis més disruptius que els actuals. Ells, i no d'altres, van viure l'aparició d'Internet i, també, la dels telèfons mòbils. I el van superar sense deixar d'entendre la tecnologia com l'eina que és. Hi ha una cosa que els impedeixi posar al seu servei les TIC? Sí: els prejudicis de molts ocupadors o, també, la seva por de treballar amb algú que, potser, els superi en capacitats i experiència. Contractar a un major de 50 té, a més, un altre avantatge: garanteixen un compromís de permanència que un professional més jove gairebé mai no assumeix.