L'oli puja fins a nivells abans mai vistos, però el benefici no arriba als productors, que tenen seriosos problemes per subsistir (primer) i, també i després, per conservar aquest singular patrimoni que constitueixen els oliverars, que són un símbol de moltes regions peninsulars. A Catalunya, en concret en el Montsià, al sud de la província de Tarragona, la falta d'ajuts i mesures efectives per part del govern català està posant en perill les oliveres centenàries de la zona.
Una Llei especifica
El més greu del cas és que les oliveres ara en perill estan protegides per una Llei que el Parlament de Catalunya va aprovar fa més de dos anys, però que no s'ha desplegat amb mesures concretes de suport. Els ajuntaments de la zona, els sindicats agraris i fins als|fins i tot productors veuen amb estupor com, enmig d'una crisi greu, són ells (com sempre) que s'han de preocupar de mantenir aquests monuments naturals.
Carta oberta
Així, i per sensibilitzar a les administracions amb competència en la matèria, diferents agents del territori afectat, acaben de redactar una carta que dirigiran a tots els que, en lloc de reafirmar-les amb fet, s'han quedat amb el soroll buit que fan les paraules que es pronuncien sense compromís ni convicció. En el text, reclamen una protecció concreta per a uns oliverars que es continuen "conreant i conservant" i que, si tothom fes el seu treball|feina, no estarien en perill. De moment, el que sí que fan uns i d'altres, és treure'ls dels camps i portar-los a vivers, lloc des del qual es venen com el que són per a molts: simple mercaderia. Amb tot, hi ha un problema: a més de mercaderia, són memòria.