A l'octubre ho explicava l'Associació Empresarial Eòlica, patronal del sector del vent a Espanya: la tercera part dels generadors eòlics que estan instal·lats al nostre país han de retirar-se perquè quedaran obsolets. Això suposa uns 7.500 molins i 20.000 pales que, una vegada convertides en un simple residu, han de gestionar-se. En la resta de països que juguen a favor d'aquest sistema de generació d'energia el problema és similar i fan falta a tot el món molins més grans i més eficients que permetin generar més energia i cobrir el buit que deixen els sistemes de generació que utilitzen recursos no renovables. Gestionar tots aquests residus no serà fàcil i farà falta inversió i mà d'obra, el que constitueix una oportunitat per a les zones rurals en les quals s'ubiquen els parcs eòlics. Allà caldrà retirar molins vells i instal·lar-ne altres de nous. Alguns d'ells, si l'assaig que s'ha activat en la californiana Universitat de Davis, arriba a bon terme, seran més fàcils de reciclar, ja que les seves pales estaran fabricades amb compostos polimèrics d'origen vegetal.
Bambú i xampinyons
L'assaig el coordina Valeria La Saponara, catedràtica del Departament d'Enginyeria Mecànica i Aeroespacial de la Universitat de Califòrnia a Davis. Els materials que s'utilitzen són singulars: bambú, biomassa agrícola i miceli. El miceli és una estructura pròpia dels fongs amb aparença similar a la d'una arrel que s'ubica sota terra i formen el cos vegetatiu dels fongs. Els bolets són el cos fructífer. De moment, tenen ja una petita turbina d'1 kv amb la qual pretenen comprovar si les pales de polímer vegetal aguanten vents de més de 120 quilòmetres per hora.
Amb què es fabriquen les pales dels molins eòlics?
Per fabricar les imprescindibles pales dels aerogeneradors es fa servir avui fibra de vidre. resina epoxi i fusta de bassa|rai, que destaca per la seva lleugeresa i procedeix d'un arbre, el balso, situat a la selva amazònica. De vegades, es fa servir també polietilè, però quan l'aerogenerador completa la seva vida útil el reciclatge, complicat ja per si mateix a causa de l'ús de resina epoxi, es complica encara més. Els fonaments, la torre, els engranatges i el generador es reciclen sense dificultat, però les pales són problemàtiques. Existeix fins a un estudi elaborat pel Consell d'Energia Neta d'Austràlia que així ho indica. Sense un canvi en el sistema de producció d'aquestes, cada any es calcula que es generaran a tot el món més de 300.000 tones anuals el 2050. Empreses com a Siemens Gamesa han desenvolupat ja pales reciclables i els projectes de plantes de reciclatge de pales eòliques com els que impulsa la danesa Contínuum Compòsit Recycling abunden a Europa i la resta d'Occident. Si l'assaig en curs als Estats Units funciona, potser no fan falta ja.