Patrimoni geominer: una restauració en curs elimina un singular terrall amb més de 100 anys

Mentre en altres països es torna a explotar el carbó per generar riquesa i ocupació i es reactiven tèrmiques tancades per garantir un subministrament d'energia constant i a preus justos; a Espanya, segons tot indica, ens afanyem a eliminar tot vestigi d'una activitat, la mineria del carbó, que ha donat vida durant més de 150 anys a comarques senceres d'Astúries, Aragó, Lleó, Catalunya, Andalusia i Castella. En aquesta última regió, en concret a la província de Palència, s'apressa aquests dies Tragsa –que executa un encàrrec de la Junta de Castella i Lleó finançat pel Govern d'Espanya amb càrrec al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència- a esborrar del mapa, entre d'altres, el terrall que; en Barruelo de Santullán, gairebé en el límit amb Cantàbria; han deixat com a testimoni gairebé 200 anys de mineria. A Cardona, per exemple, les antigues mines de sal són des de fa anys un actiu turístic de primer ordre i els antics terralls formen part del discurs expositiu. A Barruelo, i en altres territoris miners castellans, no serà així encara que, algun dia, es dignifiqui el patrimoni industrial que allà queda i es converteixi, com repeteix el consistori de la localitat, en actiu turístic.

Després de més de tres lustres

L'actuació en curs aquestes setmanes afecta un terrall situat dins del nucli urbà d'aquest municipi de Palència de 1.212 veïns que, als anys 30, va fregar els 9.000 habitants i en el qual l'activitat minera va arrencar el 1838 i va cessar completament el 2005, amb el tancament del Pou Peragido, al runam del qual també està previst actuar. Els terrenys en els quals ara s'està obrant se situen al costat l'antic complex industrial miner barruelà, que inclou una central tèrmica construïda fa uns cent anys, un safareig original de mitjans dels anys 60 que es conserva intacte i va funcionar fins a l'any 2002 i diferents edificis auxiliars en desigual estat de conservació i que es degraden mes després de mes sense que ningú faci res per evitar-ho. Entre ells, destaquen les antigues oficines, edifici de mitjans del s. XIX, el xalet d'estil francès que feia les vegades d'habitatge de l'enginyer director, i l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, construïda en estil neomudèjar a finals del s.XIX. Tot això, combinat amb el també intacte Pozo Calero; que es va començar a aprofundir el 1911, va tancar el 2002, se situa a un parell de quilòmetres de la zona industrial i està connectat amb aquest per una galeria subterrània (el nivell Porvenir); podria estructurar un complex formidable similar a l'ecomuseu miner del Pozo San Luis de Langreo (Astúries), però amb un valor afegit que ara es perd: els runams que ara s'eliminen i en els quals no es desenvolupa cap activitat des de 2005.

Durant els últims anys, aquests terralls, explica Avelino Molina González, enginyer tècnic de mines que va treballar per a Uminsa, l'última empresa que va explotar el jaciment barruelà, "s'han dignificat amb la seva erosió formant un paisatge espectacular que, amb molt poc diners, es podia haver fet visitable i convertit Barruelo en una destinació turística especial i singular per a tots els que coneixem, respectem i valorem el patrimoni que gairebé dos segles d'activitat industrial ha deixat als nostres pobles". Per descomptat, tot aquest complex avui en greu risc, complementaria, si es recupera i museïtza, als equipaments que ja hi ha a Barruelo, on funciona una mina rèplica i un museu miner des de fa més de 20 anys.

I l'Ajuntament?

Mentre que a les xarxes socials, veïns del poble es mobilitzen i mostren el seu disgust davant de l'actuació, l'ajuntament de la localitat no es manifesta, ni per bé ni per malament, però el cert és que no consta que hagi presentat cap al·legació al projecte de restauració que ara s'està executant. Es pot dir que, aquest mateix estiu, la ministra de Transició Ecològica va visitar (de manera privada, segons l'alcalde) la localitat i es va fotografiar amb el primer edil, que ha impulsat durant aquest mandat la declaració de la Festa de Santa Bárbara com a Festa d'Interès Turístic Regional i repeteix abans que res el que li escolta que el futur de Barruelo i tota la conca minera de Palència té a veure amb la valorització de l'ampli patrimoni industrial que van llegar gairebé dos-cents anys de mineria. Part d'aquest patrimoni, amb aquesta actuació en curs sobre el runam, es perd per sempre perquè, on hi havia un paisatge singular i únic, en quedarà, amb sort, una de bonica (i anodina) pendent sembrat d'herba però, clar, entendre que el valuós no té per què ser sempre bonic i verd no està a l'abast de qualsevol. Per sort, igual que a Cardona, a Puertollano sí que hi ha gent que comprèn el que significa el concepte de patrimoni industrial i el Terry, aquest magnífic terrall que va deixar més d'un segle de mineria allà continuarà saludant-nos a tots cada vegada que visitem la ciutat manxega. A Bèlgica, on es denominen terrils, els terralls miners es consideren patrimoni i són parteix del paisatge i a Astúries, almenys, s'utilitzen per instal·lar parcs solars. A Barruelo, on fa res no es parlava d'un parc solar que part dels veïns no veien bé, veurem què succeeix però, potser, de sobte n'hi ha algun que ara calla amb la seva vara de comandament a la mà mentre diu no saber, que d'aquí a res, proposa una nova ubicació per a aquest projecte a costa, clar, de la memòria, el paisatge i el patrimoni de tots.