Si el biometà és efectivament el futur (i així ho considera la patronal del sector gasista Sedigás) no té sentit que el Govern d'Espanya no actuï "amb més ambició" a l'hora de realitzar previsions i activar mesures de foment d'aquesta energia renovable. Encara que el document final del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030 reconeix el "paper essencial" dels gasos renovables per a la descarbonització de l'economia, Sedigás lamenta el, al seu entendre, insuficient compromís governatiu amb el desenvolupament a Espanya del sector del biometà.
Objectius limitats
En un comunicat, la patronal gasista assenyala que la meta fixada per al biogàs -20 terawatts hora (TWh) anuals, equivalent mínim a uns 6,5 TWh/a de biometà- no ha canviat respecte de l'esborrany i resulta "limitada i poc ambiciosa". El més greu de tot és que aquesta previsió, consideren des de Sedigás, "no està alineada amb el potencial de producció identificat, ni amb la gana inversora existent", ja que el sector gasista ha avaluat un potencial tècnic de producció de fins a 163 TWh, prou volum per descarbonitzar el 50% de la demanda nacional de gas natural.
De fet, el sector estima actualment ja un nombre de 685 instal·lacions i una producció associada d'aproximadament 29 TWh/a -sobre la base d'expressió d'interès per a la seva connexió a les infraestructures de transport i distribució. Per al president de l'associació, Joan Batalla, el PNIEC seria gairebé una oportunitat perduda, ja que el document "no reflecteix l'oportunitat que representa per al país en termes de millora de la nostra autonomia energètica, reducció d'emissions i de noves oportunitats d'ocupació i desenvolupament industrial".
Tecnologia madura
La del biometà, destaquen des de Sedigás, és una "tecnologia madura, provada i segura que ens ofereix una solució per a la problemàtica de la gestió dels residus i a més pot integrar-se de manera directa i eficient en les infraestructures de transport i distribució de gas existents". Mentrestant, a tot Espanya s'activen diferents desenvolupaments d'una tecnologia que, quan les nuclears tanquin i si ha aconseguit un nivell de prou implantació, podria evitar que els cicles combinats que s'aixecaran per oferir la potència de suport que ja no brindarà l'energia nuclear hagin de proveir-se íntegrament amb gas forà.