Vimbodí, localitat tarragonina de la comarca de la Conca de Barberà d'uns 900 habitants, és famosa, a més de per incloure en el seu terme el monestir de Santa María de Poblet i disposar d'un museu del vidre, per estar a la mateixa distància (54 km) de Lleida que de Tarragona. Des d'ara, el seu terme municipal serà conegut a més com aquell que va acollir el poble (o campament) més antic de Catalunya del que es té notícia gràcies a una mandíbula amb 15.000 anys d'antiguitat d'un petit d'entre quatre i cinc anys trobada als terrenys coneguts com el Molí de Salt, on s'excava des de fa vint anys.
Un gravat de fa mil·lennis
Encara que a Catalunya han aparegut altres restes humanes més antigues en llocs com la Balma de Guilanyà; un abric rocós situat en el Solsonès, a la zona prepirinenca; o a Mollet, on va aparèixer un crani d'uns 20.000 anys, les restes de Vimbodí són excepcionals per la qual cosa confirmen. La singularitat de la troballa té que verm en concret, amb uns gravats localitzats en el mateix espai (Molí de Salt) el 2015 en els quals es reprodueix el que seria una espècie de mapa de l'assentament que allà hi va haver, el primer de l'actual territori català del qual es té notícia i que no es vincula a coves o abrics rocosos; ja que, segons el gravat, va comptar amb cabanes construïdes per mans humanes. Ara, les restes d'un dels seus pobladors (que per desgràcia no va arribar a l'edat adulta) ens confirmen quelcom d'extraordinari.
Dues dècades d'excavacions
En el jaciment del Molí de Salt es treballa des de principis d'aquest segle i encara que és segur que hi va haver en el que avui és Catalunya altres assentaments similars molt abans, d'aquells no ha quedat res; ni tan sols un simple gravat. Ara, a més, la mandíbula d'un petit d'uns cinc anys ens confirma el que ja sabíem: que allà, a prop de Vimbodí i Poblet, hi va haver humans vivint fa 15.000 anys a un lloc semblant a un poble perquè ja no necessitaven coves per arrecerar-se i sabien construir-se els seus propis refugis.