Un altre estudi ho indica: el biogàs, adequadament explotat, pot ser una eina clau per assolir la suficiència energètica i, en l'era de les energies sostenibles, no continuar depenent de tercers com succeeix des de fa dos-cents anys. Sedigas, associació empresarial del sector gasístic sense ànim de lucre, acaba de publicar un estudi sobre la capacitat de producció de biometà a Espanya. I sorprèn.
Més de 2.300 plantes
El límit|topall de producció que Sedigas quantifica assoleix els 163 TWh anuals, la qual cosa suposa un 21% del gas que es va consumir a Espanya el 2019, abans de la pandèmia i de la Guerra d'Ucraïna. Segons l'informe, Espanya té potencial productiu per mantenir 2.326 plantes de biogàs que se situarien, principalment, a Castella i Lleó (520), Andalusia (334), Castella La Manxa (305), Catalunya (248), Aragó (238), Extremadura (164) i Galícia (121). Es tracta, principalment, de desenvolupaments vinculats a complexos agroramaders, plantes de tractament de RSU, depuradores i, en menor número|nombre, plantes en les quals es tractaria biomassa forestal residual.
Què és el biogàs?
El biogàs o biometà és un gas renovable amb característiques idèntiques a les del gas natural que es produeix mitjançant l'aprofitament de residus, que es tracten per produir energia en el que constitueix un exemple d'economia circular posada en pràctica. En associar-se a instal·lacions agroramaderes en molts casos, les plantes productores s'ubiquen en entorns rurals, per la qual cosa es converteixen en eina per atreure i mantenir població en aquestes zones. A França funcionen unes 500 plantes d'aquest tipus i a Alemanya, 600. A Espanya, amb sort, tancarem el 2023 amb menys de 30. Podem permetre'ns-ho? Produir un MW de biometà costa entre 45 i 65 euros i activar el potencial productiu que hi ha a Espanya podria arribar a suposar, indica Sedigas, fins a 4.000 milions d'estalvi anuals a la factura energètica.