Poden el PSOE i el PP posar-se d'acord en matèria energètica? Doncs si hem de fer cas al que diuen uns i d'altres ara sobre, per exemple, les centrals nuclears, tot indica que no, però aquesta setmana, donant a tots una lliçó, Felipe González i José María Aznar sí que van ser capaços de posar-se d'acord malgrat els posicionaments dels seus respectius partits. Els dos expresidents, que van participar en el cicle de conferències Energy Prospectives de la Fundació Naturgy, consideren que Espanya necessita consensos en matèria energètica i assolir un equilibri entre la desregulació completa i l'intervencionisme estatal.
Moment de cruïlla
Els objectius ambientals, la necessitat d'una garantia de subministrament i l'obligació de mantenir l'energia a preus assumibles per empreses i particulars dibuixen un escenari d'incertesa que mereix ser considerat com una cruïlla certa. Espanya, consideren Aznar i Felipe, "ha de participar en els acords globals". La regulació, van considerar, és una eina vlálida per garantir la seguretat del subministrament i la seguretat jurídica. La transició energètica, a més, només serà possible "mitjançant acords públics privats".
Regulació
Per a Felipe, l'Estat ha d'actuar en el context actual de canvi com a factor regulador, però aquesta regulació ha de fonamentar-se és "acords polítics i bona col·laboració publicoprivada". Per a Aznar, és necessari "un equilibri entre la desregulació sense control i l'intervencionismes sense límits" ja que "només així" es podrà garantir que les empreses gaudeixin de la seguretat jurídica necessària per invertir". Felipe va qüestionar també la idoneïtat de la via europea cap a la descarbonització, que es fonamenta en sancions, i va lloar el camí nord-americà, que inclou estímuls en forma de bonificacions per als qui inverteixen en sistemes energètics sostenibles.