No les utilitzaven, com avui es fa, per produir electricitat, però sí que les feien servir, també com avui es fa, per emmagatzemar grans quantitats d'aigua i proveir ciutats (aquest era el seu ús principal) o per assortir d'aigua sistemes de regadiu. Ens referim, clar, als romans, la primera civilització que, de manera massiva, va habilitar infraestructures hidràuliques en el que avui és Europa. Quan ens pregunten per embassaments de factura romana, el primer nom que ve a la ment és el del llac de Proserpina, a Mèrida, però no es tracta de la presa aixecada per enginyers romans més alta que es conserva al nostre país. Els 21 metres de la presa extremenya gairebé empal·lideixen si es comparen amb els 34 de la presa de La Cuba, a la província de Saragossa. És, a més, la més alta de tot l'antic imperi romà. I bé mereix una visita aquest estiu.

 

Rehabilitada el 2019

La presa va ser objecte el 2019 d'una rehabilitació que va dotar al complex amb dos miradors i unes passarel·les que articulen una ruta guiada de la qual forma parteix un pont penjant. És, sens dubte, una visita perfecta per conèixer fins que nivell de sofisticació va arribar l'enginyeria romana ara que, segons tot indica, els sistemes de bombatge tenen les respostes que la transició verda encara no sap donar per garantir al 100% la continuïtat del subministrament elèctric.

On és i com és?

La presa de La Cuba es troba a la Comarca de Belchite i, més en concret, en Almonacid de la Cuba, localitat d'uns 235 veïns. Mesura 120 metres de llarg i 27 d'ample i recull sis hectòmetres cúbics d'aigua que encara s'utilitzen per al reg. Els romans van abandonar el complex al segle tercer de la nostra era, però els musulmans la van recuperar. L'embassament s'assorteix del riu Aguasvivas, un afluent de l'Ebre. És singular, a més, per l'ús per al qual va ser concebut: es tracta d'un embassament destinat a proveir sèquies de reg, i no a una ciutat com succeeix amb el llac de Proserpina. Els romans, també, van ser pioners en la tecnificació agrícola.