Semblen una tecnologia nova, però tenen ja gairebé 100 anys: els díodes LED, fonament de les avui omnipresents llums LED, ronden pel món des de 1927. Com pot ser que no hagi estat fins i tot fa res que han desplaçat les bombetes de filament de wolframi? T'ho expliquem.
Els primers LED, el 1927, però només eren d'un color
Els díodes LED són sun invent rus que data de 1927, l'any en què Oleg Losev aprofito les propietats d'un material semiconductor, el carbur de silici en aquell cas, per produir llum amb ell aplicant-li electricitat. L'invent, encara que es va difondre a través de diferents mitjans especialitzats, va ser pres com una mera curiositat a què ningú no era capaç de trobar-la utilitat pràctica. La cosa va canviar el 1964 quan, amb els primers ordinadors, algú va decidir utilitzar díodes a les plaques de circuits i, després, en les primitives pantalles monocrom. En aquell moment, només hi havia dos tipus de LED: verds o vermells i la cosa no va canviar fins a 1971, quan es va crear el primer LED blau.
La revolució
I allà van seguir, com un simple trio, fins a 1992, any en què el japonès Suji Nakamura va produir el primer LED blau d'alt rendiment i es va adonar que, si el recobria amb un material groc, aconseguia la primera llum blanca de LED. D'allà a la situació actual, amb les bombetes finalitzades i el LED convertit en sistema hegemònic, només hi havia un pas: els primers llums LED comercials van arribar el 2002 i, així que|tal com la seva eficiència augmentava i el preu queia, es van convertir en el que són avui. Dels llums incandescents avui ja gairebé ningú no s'acorda i els LED l'omplen tot menys una cosa: encara avui, per simular que algú se li ocorre|passa alguna cosa, dibuixem una bombeta, fins i tot si es tracta d'un nou sistema d'il·luminació. I amb això, malament que li malgrat el senyor Nakamura, els hauran de carregar a ell i tots els que van contribuir a desenvolupar aquesta magnífica tecnologia que és la llum LED.