Es produeix a Llevant i en gran part de la meitat nord d'Espanya (Catalunya inclosa) i el 2022 la producció es va acostar a les 100 tones, el que suposa entorn d'un 30% de la producció mundial. En algunes zones com la província de Terol brinda ocupació|ús directa o indirecta a unes 5.000 persones. Parlem, per descomptat, de la tòfona negra, un apreciat fong que viu sota terra i associat a les arrels d'arbres de la família Quercus com el roure o l'alzina i que només es localitza gràcies a l'olfacte de gossos entrenats especialment per a això o, també, amb femelles de porc, ja que segreguen androstenol, una hormona presenta a la saliva dels porcs mascles. Aquest any, la producció ha baixat en un 50% respecte a la de la temporada 2021-2022.
Campanya rendible
Amb tot, expliquen els productors, la campanya ha estat rendible, ja que en haver-hi menys volum de producte al mercat els preus de venda han estat més alts: un kg de tòfona negra s'ha venut a entre 400 i 500 euros el kg a peu de fàbrica, el que suposa més d'un 30% que el 2022, any en què s'acostava als 300 euros. En fires, el preu ha estat més gran: 1.000 euros el kg.
França ja no lidera
Actualment, el productor mundial més gran és Espanya i França, líder anterior a la producció d'aquest fong|bolet, es queda en les 50 tones anuals. I Itàlia no arriba ni a les trenta. Entre les zones productores més de renom figuren la serra de Gúdar-Javalambre, a Terol, on la vila de Sarrión està considerada la capital mundial de la tòfona negra, Girona, tot el Llevant interior i, també, el nord d'Osca. A Sòria també hi ha una producció notable i altres zones del nord de Castella i les àrees muntanyoses d'Andalusia també comencen a conrear un producte del qual, només a França, es recollien unes 2.000 tones el 1900. Amb tot, Itàlia ens guanya en producció de tòfona blanca, fong similar que que es dona a la regió italiana de les Marques, amb capital a Ancona, i que pot arribar a comercialitzar-se a 6.000 euros el quilo. Sigui com fos, una de les millors menges del món són uns simples ous ferrats amb tòfona negra ratllada per sobre. Així ho pensava, almenys, aquell geni que va ser Santi Santamaría.