Les veritats molesten i, algunes i en determinats llocs, molt més encara: en determinats cercles, per exemple, preocupa especialment que es qüestioni no ja l'oportunitat, sinó la viabilitat de la revolució energètica en curs i això, precisament, és el que acaba de fer Antonio Oburu i, a sobre, ni més ni menys que des de Viena. Que qui és Antonio Oburu? D'entrada, un economista equatoguineà; el que implica que, les veritats, les diu a més en castellà. També, i per això les seves paraules importen especialment, és el president de torn de la OPEP, l'organització de països exportadors de petroli. Què ha dit? Doncs molt senzill: que la realitat de l'energia és que el món "no pot viure sense petroli".
A Viena
Tal sentència va formar part del discurs que aquest 5 de juliol va pronunciar a Viena en el marc de la inauguració del 8è Seminari Internacional de la OPEP, una conferència de dos dies que ha reunit a la capital austríaca a desenes de responsables de la indústria de fonts fòssils i experts en canvi climàtic i que té un explícit lema: Cap a una transició energètica sostenible i inclusiva. Què és una transició sostenible i inclusiva segons la OPEP? Va donar pistes el seu secretari general, el kuwaitià Haitham Al-Ghais. En el seu discurs, va recordar la importància que encara té el cru i va advocar per "impulsar les tecnologies que redueixin les seves emissions d'efecte d'hivernacle". Més o menys, el mateix en la qual cosa hi ha les grans empreses del sector de l'automòbil.
Una altra via
Per a l'OPEP, la transició energètica s'ha de fonamentar en tres pilars: sostenibilitat: viabilitat econòmica, protecció del medi ambient i equitat social. Per a això, i així ho va indicar Al-Ghais, "cada país i regió ha de trobar la seva pròpia manera de rebaixar les emissions". Al final, ni Oburu ni Ghais no diuen res nou: coincideixen amb les principals petrolieres i moltes de les empreses automobilístiques. A ells, amb tot, els preocupa especialment un assumpte: les creixents dificultats que troben per atreure capitals a les seves indústries. Mentre creixen les inversions en renovables, els diners no flueixen cap a altres sectors i països nouvinguts al sector (com per exemple Guinea Equatorial) pateixen més del compte. Amb tot, Oburu té raó: de moment, sense petroli, no podem viure. I en el futur? Difícil, perquè no s'ha aconseguit ni tan sols viure sense carbó. Ha arribat l'hora d'un replanteig? De moment, una enquesta realitzada per Bain & Company en la que han participat 600 executius dels sectors de l'energia i els recursos naturals de tothom, assenyala que l'objectiu de zero emissions s'assolirà, com aviat, el 2057 i no el 2050.