La qualitat mitjana de l’aire a Catalunya durant el 2022 va ser acceptable pel que fa als valor de referència que marca la legislació vigent per sofre, partícules de diàmetre inferior a 2,5 micres, sulfur d’hidrogen, monòxid de carboni i benzé. Així ho demostra l’anuari de qualitat de l’aire a Catalunya que ha fet públic la Generalitat. Només s’ha incomplert el valor límit de diòxid de nitrogen (24 micrograms per metre cúbic) en un del 63 punts de la xarxa de mesurament i s’han superat, també igualment en un únic cas el límit de partícules de diàmetre inferior a 10 micres.
A Barcelona i a Manlleu
Pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2), l’incompliment es va donar al febrer del 2022 a un únic punt de mesurament de la ciutat de Barcelona, concretament a l’estació de l’Eixample, una de les tres estacions representatives de les condicions de la qualitat de l’aire a prop del trànsit urbà intens dins l’Àrea de Barcelona. Aquest valor anòmal va ser de de 42 micrograms per metre cúbic (µg/m³) quan el límit està fixat en 40 µg/m³. La resta de valors de referència legislatius establerts, que són el valor límit horari i el llindar d’alerta, no s’han superat enlloc en tot el període.
La superació dels límits de partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), en aquest cas del valor límit diari, es va donar al punt de mesurament de Manlleu (hospital comarcal), corresponent a la zona de qualitat de l’aire de la Plana de Vic. En el còmput d’aquest valor, cal considerar, però, per la seva influència rellevant, els episodis d’aportacions transfrontereres de partícules naturals procedents de zones desèrtiques del nord de l’Àfrica (episodis africans) que contribueixen a superar els valors legislats. De fet, durant l’any 2022, el Departament d’Acció Climàtica ha hagut d’activar 6 avisos preventius per concentracions moderades de PM10 per l’advecció de pols sobre Catalunya.
En conjunt, durant l’hivern, les condicions meteorològiques dominades per l’estabilitat han afavorit períodes d’estancament dels contaminants atmosfèrics de manera general, i de manera destacada en fondalades i valls del territori. Els episodis de calor de juny i juliol van ser claus per a un augment de la generació de contaminants secundaris com ara l’ozó troposfèric (O3).
L’ozó no l’emet directament a l’atmosfera una sola font, sinó que es forma a partir de reaccions fotoquímiques, activades per la llum solar, entre contaminants primaris. Concretament, es forma quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa al llarg d’un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l’època típica dels màxims d’ozó coincideix amb la primavera i l’estiu. Durant la campanya del 2022 entre els mesos de maig i setembre, hi va haver 42 hores de superacions del llindar d’informació horari (180 μg/m3) d’O3 en 14 punts de mesurament.
Nou Pla de qualitat de l’aire
Fa poques setmanes, va engegar al portal de participació ciutadana de la Generalitat el procés de participació ciutadana per a l’elaboració del Projecte de decret d’aprovació del Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027. El nou Pla, que per primer cop transcendeix la conurbació de Barcelona, és per a tot Catalunya i estableix 84 mesures i 374 actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la salut dels habitants de tot el país que hauran d’executar la Generalitat, les administracions locals, els gestors d’infraestructures, les empreses i la ciutadania en general.
El pla quinquennal ha de contribuir a rebaixar tots els contaminants que tenen una influència important sobre la salut humana, no només les PM10 i el NO2, com en els plans anteriors, sinó també l’O3 o les PM2,5. Les 374 actuacions previstes s’apliquen als sectors del transport terrestre i la mobilitat, l’industrial i energètic, el domèstic, l’institucional i comercial, el ramader i agrícola, la planificació territorial i urbanística, el transport marítim, el transport aeri i la comunicació, recerca i investigació.