Els retards en vols –o les pèrdues i els danys a l'equipatge- són motiu d'indemnització quan es reclama segons estableix la normativa reguladora, però no sempre és així: vagues com la que anaven a celebrar els controladors aeris francesos aquest 25 d'abril que, encara que es desconvoquen, acaben generant retards i cancel·lacions, no generen dret a cobrar una indemnització si s'és passatger afectat.
Per què?
La norma és clara i fixa excepcions a què les companyies, en cas de retards a cancel·lació de vols derivades de les situacions recollides, es poden acollir. Quines són aquestes excepcions? Les causes definides com extraordinàries. I entre elles; a més de situacions d'inestabilitat política al país d'origen o de destinació del vol, condicions meteorològiques incompatibles amb la realització del servei, riscos per a la seguretat o deficiències inesperades en la seguretat del vol; figuren les vagues que puguin afectar les operacions d'un transportista aeri encarregat d'efectuar un vol. La vaga dels controladors francesos que es va acabar desconvocant s'ajusta a la cinquena excepció i, no existiria dret a indemnització econòmica. La situació d'inestabilitat que viu Espanya aquests dies com a conseqüència de la singular decisió de Pedro Sánchez podria arribar a invocar-se com a excepció? Si una companyia aèria és capaç de demostrar que es vincula directament a un retard, sens dubte.
Regulació
El Reglament (CE) 261/2004 estableix les normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d'embarcament i de cancel·lació o gran retard de vols. Així, estableix per exemple que el temps de demora en l'arribada a la destinació final ha de ser de tres o més hores després de l'hora d'arribada inicialment prevista i fixa també la quantitat de les indemnitzacions: en vols de fins a 1.500km de distància és de 250€, en vols d'entre 1.500km i 3.000km de distància assoleix els 400€ i en vols de més de 3.000km de distància, els 600€.