Níger, com tants altres països africans, es caracteritza per la inestabilitat política. Mohamed Bazoum, president del país, acaba com qui diu de ser rellevat del càrrec per membres de la guàrdia presidencial, que han nomenat cap d'estat un general, Abdourrahmane Tiani. Bazoum, professor de Filosofia i president des del 2021 era, a més, el primer dirigent electe que en substituïa un altre d'escollit també democràticament des de 1960. Des d'aleshores, el país africà ha viscut quatre cops d'estat i diferents intents; però el putsch d'aquest estiu no és un altre més, perquè ja ha alertat Occident. Què té de diferent dels anteriors? La diferència és una singular conjunció d'elements de la qual formen part Rússia, França i un recurs clau que es diu urani. Les banderes russes que han passejat aquests dies els insurgents en donen moltes pistes.
Les claus
Tot això ho explicava fa uns dies el professor de Geopolítica i Recursos Hídrics de la Càtedra Almirarante Juan de Borbón Baba Ahmed Mulay en un apunt a la xarxa Linkedin. Després del cop a Níger, planeja una clara disputa que enfronta Rússia i França pels dipòsits rics en hexafluorur d'urani presents al país. L'hexafluorur d'urani és el gas més pesat que es coneix i es forma per la combinació de fluorur o silicat amb urani i, gràcies a la pesantor de les molècules, és possible utilitzar la tècnica del centrifugat per separar els isòtops U235 i U238 i obtenir així urani enriquit. Aquest procés de conversió és més senzill de desenvolupar que altres i, per això, els dipòsits d'urani de Níger són, al costat dels de Namíbia (que també presenten característiques semblants), especialment interessants des del punt de vista industrial. Les mines d'urani de Níger es troben a Arilit i han estat explotades sempre per empreses franceses com Areva, que es denomina Orano des del 2018. El 2007, un consorci format per Areva (90%) i el govern de Níger (10%) va sol·licitar permís per explotar una altra mina (Imouraren) situada a 60 km d'Arilit i, ara, l'acabat de deposar president nigerí mantenia negociacions per convertir la llicència d'explotació en llicència d'exploració i atorgar el 100% dels drets a Orano. S'ha de tenir en compte que aquest tràmit (convertir una llicència d'explotació que afecta un jaciment que ja s'explota en una d'exploració que afecta el mateix jaciment) és absurd, segons detalla Ahmed Mulay en el seu apunt.
I Rússia?
Fins al novembre passat, detalla Ahmed Mulay, Orano mantenia un acord amb Rosatom, empresa russa, que permetia separar l'àcid fluorhídric de l'urani extret a Níger en una planta electroquímica russa situada a prop de Sant Petersburg. Avui dia, Rússia concentra el 40% d'aquests serveis al món. Alhora, i coneixent els moviments del govern de Níger, Rosatom mantenia discrets contactes amb militars del país africà per establir un acord diferent del que Bazoum explorava. En aquest acord, Rússia es quedaria amb un 75% de les accions i Níger amb un 25%. Era, sens dubte, una oferta millor que la francesa. Ara, i si després del cop i com és de preveure, Rosatom rubrica l'acord, Rússia controlarà el combustible nuclear, ja que els altres productors de concentrat d'urani són Namíbia (pròxima a Rússia), el Kazakhstan i l'Uzbekistan. A Espanya, de moment, seguim com sempre: tenim urani i no l'explotem.