Són crucials per a Occident perquè, per allà, arriba a Europa el gas rus. Putin i la seva gent afirmen no saber res i asseguren fins i tot que els Estats Units són "un dels principals interessats" en què aquests gasoductes deixin de funcionar, però des d'Europa i els Estats Units s'assenyala a Rússia. El més greu és que els danys semblen molt difícils de reparar ràpidament i el sistema de gasoductes Nord Stream quedarà inutilitzat per sempre i l'única opció perquè torni a funcionar passa per reconstruir-lo encara que Rússia digui ara que les fuites estan controlades.
La corrosió
De moment, hi ha quatre fuites se suposa que controlades des d'aquest 3 d'octubre, i, per elles, ha entrat aigua salada. En estar les canalitzacions fetes d'acer, l'interior dels tubs es corroeix, però queda una pregunta: per què no es va utilitzar al seu dia acer inoxidable? Doncs per diners: el normal en aquest tipus d'infraestructures és que, si no es pot fer servir acer del que mai no es rovella, es revesteixi l'interior amb algun polímer; però, en aquest cas, ni això no es va fer perquè l'acer convencional no genera problemes per transportar gas. Quina diferència hi ha entre una tona d'acer convencional i una d'acer inoxidable? Molta i té a veure amb diners: l'acer inoxidable costa quatre vegades més i, aquí, com es considerava gairebé impossible alguna contingència com la que ha succeït, ningú no va pressionar per instal·lar cap sistema de protecció. Avui, la realitat és la que és: litres d'aigua salada han entrant a les canonades i inutilitzaran trams sencers o, potser, tot el gasoducte. Sigui com fos, només hi ha una cosa certa: si el gasoducte torna a utilitzar-se, serà perquè Rússia així ho decideix.
Hi ha solució?
Només n'hi ha una: canviar els trams de canonada fets malbé i fins i tot Rússia ho admetia aquest 3 d'octubre a través de Dmitri Peskov, portaveu del Govern: "entenem que cal reconstruir-lo perquè entenem que, en general, es pot reconstruir qualsevol cosa, però encara hem d'entendre quina és la magnitud del desastre". Una eventual reconstrucció, a més, la realitzaria Rússia en solitari. Segons Peskov, la cooperació internacional és impossible atesa "la posició d'histèria i antagonisme d'Occident contra el nostre país".
El Nord Stream té 1.224 quilòmetres, 1.220 mm de diàmetre i 22 megapascals de pressió. Els tubs tenen quatre centímetres de gruix i, per això ningú no va pensar que podia passar el que ha succeït, perquè són revestits amb una capa de formigó d'onze centímetres. El que ha passat, se sospita, (un submarí rus), però Rússia diu que no i culpa els Estats Units. Putin, avui mateix, deia que el cap del seu Servei d'Espionatge Exterior, Serguei Narishkin, havia detectat un "rastre occidental" en les fugues dels gasoductes i que, de moment, continuen "obtenint dades". Passi el que passi, el cas és que el Nord Stream va camí de convertir-se en una atracció per a submarinistes.