L'hidrogen, se suposa, serà el futur de moltes coses, entre elles del ferrocarril, encara que això no acaba de ser cert. A Alemanya es va posar en marxa l'any passat en un tren impulsat mitjançant aquesta energia, però l'experiència no ha complert ni tan sols dotze mesos, perquè es va avortar a finals de 2022 perquè altres opcions com els trens elèctrics de bateria són més barates. Ara, els qui decideixen provar –ho fan amb el mateix tren, el Coradia iLint, que és la versió propulsada amb hidrogen dels populars Coradia- viuen a Quebec, Canadà.

Coradia iLint in circulation in Sweden 1 1 1000x667
 

Assaig estiuenc

Els assajos tindran lloc sobre una línia turística que, amb sortida a la ciutat de Quebec, segueix el curs del riu San Lorenzo fins a arribar a la badia de Saint Paul. A França, està previst recuperar la línia que donava servei a la localitat pirinenca de Luchon i equipar-la també amb trens d'hidrogen. Les proves es prolongaran entre aquest 17 de juny i el 30 de setembre vinent. En l'experiència col·laboren el Govern de Quebec, la companyia Harnois Energies i una de ferroviària: Chemin de Fer de Charveloix. Es tracta de la primera línia operada amb trens d'hidrogen que s'activa a Amèrica.

1366 2000
 

Una zona sense línies ferroviàries elèctriques

El futur del tren d'hidrogen canadenc sembla a priori més encoratjador que el dels seus homòlegs europeus. Al Canadà, el volum de línies de ferrocarril electrificades és testimonial i, per això, la propulsió mitjançant hidrogen es presenta com una alternativa interessant per als operadors ferroviaris de la zona o, almenys, això considera Alstom, l'empresa que fabrica els combois. Michael Keroullé, president d'Alstom Americas, així ho diu: "aquest projecte demostrarà les nostres capacitats per brindar solucions de mobilitat més sostenibles a clients, agències i operadors, així com als passatgers", assenyala. El Coradia iLint és capaç de circular a un màxim de 140 km/h.

Segons un informe del Ministeri de Transport de Baden-Württemberg, s'estima que, en un lapse de temps de 30 anys, el cost d'un sistema a hidrogen assoleix els 849 milions d'euros, el del model elèctric els 506 milions d'euros, i el d'un tren elèctric convencional, 588 milions d'euros. L'avantatge del tren d'hidrogen és que no exigeix tendir catenàries per reduir emissions, una cosa que el converteix en molt interessant per al Canadà, però no massa per a Alemanya. Un altre territori que es planteja utilitzar aquests trens és les Canàries, on tampoc no hi ha línies de ferrocarril electrificades (i de fet de cap tipus). Al febrer, una delegació del Govern Canari va visitar Alemanya per conèixer el projecte del tren d'hidrogen. La seva intenció és connectar, amb aquests combois i dues línies diferents, ciutats de Tenerife i Gran Canària. Entre Ciudad Real i Badajoz hi ha previst un altre projecte.